“La gent gran sovint té molt poc contacte humà”

Com va començar a fer aquest voluntariat?

Em va arribar gràcies a la professora de català, que ens va proposar la idea i a mi em va encantar. Jo soc escriptor i vaig pensar que el voluntariat era una bona oportunitat per començar a llegir a altres persones allò que escric.

Com creu que estan ajudant els padrins amb les visites que els fan?

Jo crec que el problema és que sovint tenen molt poc contacte humà. Veuen les mateixes cares tots els dies i els va molt bé poder fer coses que els estimulin i a sobre amb gent que no acostumen a veure.

Els padrins els agraeixen que vagin a passar el temps amb ells?

Al principi sí que ens ho agraïen perquè era una cosa totalment nova i els va agradar molt. Ara ja no ens donen les gràcies perquè s’ha convertit gairebé en un costum, però sabem que ells ho agraeixen molt. Al final ets un més de la família.

Hi ha alguna activitat que els agradi especialment?

No tenen preferències, simplement els agrada que hi siguem i que interactuem amb ells. Solem parlar amb ells després de fer les activitats i sempre estan encantats que hi anem, però mai m’han dit que els agradi més una activitat que una altra.

Considera que fan un servei social?

Sí, però no només per als padrins, també per als joves. És una iniciativa que ens beneficia tant a nos­altres com ells. Al final es tracta d’una relació entre dues generacions molt distants que és molt interessant perquè ajuda a aprendre, relacionar-se i conèixer-se.

Què li aporta en especial fer aquest voluntariat?

A mi m’ajuda perquè em dona més confiança a sobre d’un escenari, per dir-ho així. Exposar el teu treball a un públic et dona confiança en el que fas. Fer els escrits no serveix si no arriba al públic i aquesta és una bona manera de fer-ho.

Què és el que més li agrada d’estar amb ells?

Diria que el fet que és una experiència única. Ve molt bé fer una cosa com aquesta, que normalment no es fa. La gent que hi ha dintre del voluntariat és molt enriquidora i crec que serveix per alliberar-se i interactuar amb altres persones d’una forma molt sana. Val la pena perquè és una molt bona experiència.

Per què li recomanaria a algú que fes el mateix?

Perquè et sents molt bé. És genial poder comunicar-te amb els padrins i ajudar-los en certa manera en el que puguis. Jo ja fa un any que ho faig i vull continuar fins que marxi a estudiar a fora, a França. En tot cas, quan sigui allà continuaré baixant cada cop que pugui per poder seguir passant temps amb ells.