Edgar Seguí
“Els joves podem empènyer la societat a un futur millor”
Un jove implicat en l’activisme social. 18 anys, estudiant de microinformàtica. Amb una desena de persones més ha impulsat el moviment hippy, per lluitar contra les desigualtats i perquè són ferms defensors de la filosofia de pau i amor.
Quin és l’objectiu del col·lectiu hippy d’Andorra?
És un moviment social perquè vam veure diferents injustícies i vam decidir que havíem de fer alguna cosa.
Quines injustícies?
El preu dels lloguers, els drets dels treballadors, masclisme, racisme.
I per què hippies?
Perquè també defensem la pau i l’amor, estem totalment en contra de la violència.
I això els ha inspirat per adoptar el nom del moviment.
Sí, també per trencar una mica el que són els estereotips envers la paraula hippy, com ara que ha de tenir relació amb els estupefaents, i no és així.
Quins projectes tenen pensats?
La idea ara és donar-nos a conèixer el màxim possible, que la gent sàpiga que pot comptar amb nosaltres si veu qualsevol tipus de vulneració dels drets.
La presentació en societat va ser l’1 de maig, va fer un dels parlaments de l’acte reivindicatiu. Des de quan es gestava?
Ja vam començar fa un parell d’anys, jo com a portaveu vaig estar parlant amb diferents associacions, amb alguns partits polítics, i ens vam donar a conèixer l’1 de maig.
Tenen la intenció de constituir-se en associació?
De moment la intenció és seguir sent un moviment social i en un futur acabar sent associació, però a llarg termini.
Vostè és molt jove. Tots al col·lectiu ho són?
Jo tinc divuit anys però no tots som de la mateixa franja d’edat i no tenim ni un límit mínim ni un de màxim per poder ser activista del nostre moviment.
Què l’ha dut a comprometre’s amb un moviment social amb divuit anys?
Diferents coses. A la meva família sempre s’ha parlat d’aquests temes amb molta naturalitat, el meu oncle és el president de Podem Andorra. I des que tenia quinze anys ja pensava a muntar una associació o participar-hi.
Abans parlava d’injustícies com ara el preu del lloguer, els joves són més vulnerables a patir-les?
Aquestes injustícies fan que els joves visquin pitjor per les dificultats d’emancipació a causa dels preu dels lloguers, també a l’hora de trobar feina, que és difícil per als que entren al mercat laboral.
Falta mobilització?
Els joves som el futur i podem empènyer la societat cap a un futur millor, som els que ens hem de donar veu i donar a conèixer les injustícies i el que no ens agrada i intentar-ho canviar o millorar. Però sí que faltaria mobilització i, per això, com a joves, també intentem fer que més gent perdi la por i que surti a dir el que pensa.