“Pintar és una teràpia en què expresses els sentiments”

Gestió de patrimonis i pintura?

L’art és un hobby que vaig començar a desenvolupar de petita. Quan vaig venir a Andorra vaig iniciar classes a La Capsa a Ordino amb la Rosa Mujal. Abans havia pintat però cal aprendre més tècniques per poder obrir la meva obra.

És la primera exposició?

Sí. La Rosa ens va oferir fer una exposició a l’edifici de les antigues escoles d’Ordino. Ens ho va oferir a la Montse Rubio i a mi i crec que és la primera exposició que s’ha fet al nou centre.

Com compagina feina i hobby?

Per fer el que a un li agrada sempre es troba temps. Assisteixo a les classes un cop per setmana i dedico la major part del temps lliure a la pintura.

És com viure en mons contraposats?

Hi estic d’acord. Però ho duia dins i ho havia de treure. Quan tenia 14 anys vaig fer el meu primer quadre. Després continuo i quan finalment arribo a Andorra decideixo apuntar-me a una escola.

El moment especial?

És com la meva teràpia. És una gran forma d’expressar els sentiments, l’estat d’ànim i en pots treure moltes coses. És la forma que m’agrada per expressar-me.

Quin tipus d’obres fa?

M’agrada treballar amb grans formats perquè em donen llibertat per jugar amb els colors o les textures. Pots fer grans pinzellades. En petits formats no em sé desenvolupar. Sempre aposto pels grans formats.

Què se sent exposant l’obra, posant-la davant d’altres perquè la jutgin?

És molt gratificant quan has fet una exposició on es reflecteix molt del que tens dins, que potser no ets capaç de verbalitzar-ho, però sí de mostrar-ho a través de colors o textures. Comparteixes el que tens dins en forma d’imatge. Ho materialitzes. Compartint-ho amb gent que ni coneixes. I els agrada i connecten amb el que tu has sentit quan ho feies.

O no...

Potser entenen alguna altra cosa. Al final, l’art t’agrada, no t’agrada, hi connectes o no hi connectes, però el reconeixement de la gent és molt satisfactori.

I què expressa la seva obra?

Expresses els teus sentiments, el teu benestar, el teu malestar, la teva alegria, la teva tristesa, la teva por, la teva angoixa, la teva pau, la teva tranquil·litat... tot el que pugui sentir. I a la gent li agrada que expressis els teus sentiments davant de l’art.

Quin és l’estil en què se sent més còmoda?

Doncs amb gran format me’n vaig de l’abstracte fins a on faci falta. No tinc un estil predeterminat. No faig retrats, però sí que faig paisatges. I vull donar les gràcies al comú d’Ordino i també a la Rosa Mujal.