Clara Vilanova
“Abans la música s'aprenia amb l'ajuda dels més grans”
Quan va entrar a formar part de la Cobla Principal de Berga?
A la Cobla Principal de Berga vaig entrar fa tres o quatre anys. Tot va ser perquè un dia vaig venir de bolo aquí a Andorra i llavors els marxava la tenora d’aquell moment. El Ramon, el cap de la Cobla, em va dir si volia entrar i des de llavors aquí estem.
Què suposa tocar en grup per a una persona que estudia música?
És diferent de tocar sol. Tocar en grup està bé i sempre aprens més coses que tocant sol perquè has d’estar atent de què fan els altres. És a dir, has d’estar molt pendent de com toquen els teus companys per fer-ho tu igual i no anar a la teva bola, diguéssim. Al final es tracta bàsicament de crear sonoritat de grup, afinació i que tot soni igual i correcte.
Com en tot, amb la pràctica s’arriba a l’excel·lència. Cada quant assageu?
L’estiu és l’època en què nosaltres tenim tots els bolos i, llavors, a l’hivern, que no en tenim tants, aprofitem per fer alguns assajos i provar sardanes noves. A més a més, també triem una mica el repertori que volem fer per a la temporada vinent.
A la Cobla Principal de Berga hi ha molta gent jove.
Sí, hi ha bastant gent jove a la Cobla. De fet, la majoria dels músics tenim entre vint i trenta anys. S’ha de dir que sempre hi ha algú que en té menys i algú que en té més, però la mitjana d’edat seria aquesta. En aquest sentit, també cal tenir clar que últimament hi ha força gent jove que està ficada en el món de les cobles, tant com a músic com de sardanista de colles que ballen.
I això és habitual o és més normal que hi hagi gent d’edat més avançada?
Gent gran? Bueno. Això de les sardanes és una cosa que sempre queda com que és el que feia la gent abans i que és per a la gent gran. És cert que la majoria de balladors i de públic que tenim és gent amb una mitjana d’edat prou elevada, però després també hi ha colles, esbarts i músics joves.
Ara la música s’aprèn als conservatoris, però abans era una cosa de pares a fills.
Efectivament. Els músics joves estan estudiant els instruments als conservatoris i a les escoles. Abans, però, la música s’aprenia amb l’ajuda dels més grans. És a dir, els vells d’ara han après a tocar gràcies a la transmissió de l’experiència dels seus pares, avis, veïns o professors de poble. D’aquesta manera, abans els estudis musicals no estaven reglats com ho estan a hores d’ara.
Com va començar en la música?
Jo vaig començar de ben petita a l’escola de música perquè em van apuntar els meus pares. La meva mare és músic i a mi m’agradava molt. Ara és una part molt important de la meva vida.