“M'agraden les pel·lícules que fan reflexionar”

Amb amics meus des de primer d’ESO, que recordi, ja gravava curtmetratges. Tenia clar que volia fer cinema i que volia entrar a l’Escac.

I aquest primer any ha complert les seves expectatives?

Sí, sí, al cent per cent. L’escola té molt bones opinions, i d’altres que diuen que és molt sacrificat, que hi has de dedicar moltes hores, i ha estat així. Però és un sacrifici que fas alegre. Fa nou caps de setmana que no paro, a part de les classes cada cap de setmana he d’anar a curtmetratges...

I ja té clar cap a on encaminar la seva especialització?

M’agradaria molt poder-me dedicar al cinema i a poder ser a a la direcció o direcció d’art. Estic descobrint ara que m’agrada.

I mentrestant dirigirà el seu propi projecte...

Un grup muntem un curtmetratge fora de l’Escac. Hem fet un Verkami, la plataforma de crowdfunding per finançar el projecte, i estem molt contents perquè portem un 145 per cent del que ens havíem fixat.

Vaja...

Sí, sí. Demanàvem 350 euros per cobrir despeses, lloguer de material de fotografia i després fer difusió del curt per poder portar-lo a algun festival i ja en portem 490.

I l’argument gira entorn el suïcidi i amb un enfocament que no és pas habitual, buscant l’humor. Sembla arriscat.

Mírame va sobretot d’un senyor que vol llevar-se la vida després del trencament amb la parella i al moment que va a precipitar-se des d’un balcó al del costat hi ha algú que vol fer el mateix. És la conversa que tenen els personatges abans que passi el que passa. I vam buscar un to còmic, divertit, però va ser molt difícil, vam tenir tot de discussions perquè és un tema complex.

Quin tipus de cinema li agrada i voldria fer?

M’agrada el cinema de la crítica, el que agafa temes punyents i en fa broma. Hi ha pel·lícules que m’encanten com Florida Project o Pieles, aquesta idea a través de l’estètica d’anar a buscar la crítica. Fer una pel·lícula que quan surtis del cinema et quedis pensant, que et faci reflexionar.

Tot just Andorra ha celebrat una nova edició de l’Ull Nu. Què li sembla?

Aquest any no he pogut però he fet de voluntari i des de la primera edició que hi he anat com a espectador i l’he gaudit. Sembla que la gent d’Andorra no el coneix gaire, però un cop hi entres és espectacular.

I, a més, Andorra creix com a plató.

Crec que Andorra no s’havia descobert com a plató cinematogràfic però té uns escenaris naturals que són espectaculars i que ara s’estan descobrint.