“No t'has d'obsesionar a ser feliç a qualsevol preu”

En cap moment. El vaig escriure per una banda per als meus pacients amb l’objectiu de que els pogués ser útil i per l’altra perquè la gent em demanava material escrit que fos una mena de suport.

Com s’ho explica?

Em diuen que és un llibre que tracta amb senzillesa temes que poden ser molt complexos i que t’ajuda a comprendre’t.

És un llibre d’autojuda més?

Hi ha molta mala fama en els llibres d’autoajuda. Jo prefereixo dir que són llibres que inspiren.

Què s’ha de fer perquè et passin coses bones?

Has de connectar amb el present. Buscar la felicitat en les coses reals de la vida. La vida virtual d’avui dia no ens aporta felicitat, perquè és una sensació efímera i superficial. Vivim en una època d’activisme febril on tot ha de ser ara i en el moment que ho vull. Estem vivint un moment de la història en què som incapaços de posar equilibri interior en el nostre cervell. Ara mateix estem en l’era Amazon, vull una cosa i la tinc al moment.

Què és el pitjor de tot plegat?

La capacitat de prestar atenció a les coses s’ha vist molt alterada. En els nadons i els nens s’està canviant la forma d’estimular el cervell. Abans els pares ho feien amb objectes mòbils i ara els estímuls els reben els més joves en les tauletes i les pantalles.

Com ens està afectant?

El nostre cervell és molt adaptable i ja ho està fent. Hi ha dues maneres de treballar del nostre cervell: en el mode alerta i en el mode atent a les coses bones. Ara mateix el nostre cervell viu sempre en el mode alerta i al nostre cervell no hi pot haver estrès.

Però no tot deu seu dolent en aquest món virtual.

No, ens ha servit per fer-nos la vida més senzilla. I per estar connectats amb persones que sense Internet mai hi hauríem pogut estar. Però d’altra banda ens ha allunyat de la gent que tenim més a prop. El mateix creador de Facebook va dir que s’havia programat per crear addictes. Les pantalles són bones sempre que es facin servir amb rigor i amb límit.

Els més perjudicats són els adolescents. Què s’ha de fer?

S’han de buscar moments familiars sense pantalles. Que els teus fills no et vegin sempre amb el mòbil a la mà. Si li dius al teu fill que no usi el mòbil, no el facis servir davant d’ell. L’adolescència és un moment de crisi d’identitat i les pantalles afecten molt l’autoestima dels joves.

L’objectiu final de la vida és la felicitat?

No t’has d’obsesionar a ser feliç a qualsevol preu, s’han de buscar les coses bones de cada dia. El patiment també forma part de la vida. El que s’ha de tenir és un bon estat d’ànim interior.