“L'activitat humana no està en pugna amb el medi natural”

Bàsicament per poder estar a la muntanya i en un entorn natural. Soc caçador i pescador i ja havia treballat com a pister d’Arcalís i abans tenia un ramat, és a dir, que sempre he primat l’entorn.

Però tot té un final.

Reconec que estic una mica saturat i que la feina de bander m’agrada molt però m’he prejubilat just abans que m’obliguin a fer-ho. Els membres d’un cos especial ens hem de jubilar als seixanta anys però si no fos per això, encara tinc ganes de treballar i em veig amb cor de continuar.

Era la seva feina somiada?

Quan van sortir les oposicions no m’ho vaig pensar dues vegades. Treballar a l’aire lliure, en contacte amb la natura, és el que sempre he volgut, però és cert que ara funciona diferent i abans teníem horaris més flexibles.

Amb què és queda després de tots aquests anys de servei?

Doncs amb moltes bones sensacions tant per la feina feta com pels companys. Som el cos especial més petit, només som una vintena, i ens veiem molt sovint. No sempre ha estat així però ara hi ha força unió dins del cos.

Quines característiques considera que ha de tenir un bander?

Cap d’especial perquè és una feina que no neixes ensenyat. No entres a la universitat i ja surts bander. S’aprèn amb l’experiència, amb el dia a dia i amb els anys. Evidentment requereix tenir cert físic però no cal ser un atleta. El que fem és observar, mirar, vigilar, però no correm, per tant tothom ho pot ser.

Com afecta l’increment del turisme en el medi natural?

A veure, està molt bé que vingui gent i a Andorra vivim del turisme, però el més preocupant és que ara no van tan preparats com fa 25 anys. Avui van a la munta­nya amb una motxilleta, unes vambes i pantalons curts, i això els posa en risc. Turisme de muntanya n’hi ha d’haver però no massificat.

I activitats com l’esquí?

Ja se sap que on s’instal·la una estació algunes espècies estan condemnades a desaparèixer, però altres continuen perfectament. L’activitat humana no està en pugna amb el medi natural.

Com veu el futur del cos?

A llarg termini bastant bo perquè els joves que comencen avui no tenen res a veure amb com érem abans. Avui el cos en general és més professional, fem acompa­nyaments, tasques educatives, col·laborem a avaluar riscos d’allau, per exemple.

Els calen més efectius?

Som una vintena de persones i ens arreglem però si fóssim quatre o cinc més, millor.

I ara què farà?

Això és el que em demana molta gent. Per sort soc molt actiu i no m’avorreixo.