“L'únic que ens portem a la tomba són els tatuatges”

Vaig aprendre als 15 anys. Com que en aquella època no hi havia gaire informació, vaig haver d’aprendre de manera casolana interactuant amb gent d’aquest món. Ho fèiem d’una manera molt precària, no hi havia Internet i no podíem accedir al coneixement tan fàcilment. Amb un amic vam fer una màquina casolana i vam començar a fer tatuatges bàsics.

Va haver de fer formacions específiques per professionalitzar-se?

Sí, és clar. Sobretot per qüestions sanitàries, però també alguns seminaris de disseny per ampliar la tècnica.

Es requereix una tècnica molt concreta per tatuar o és bàsicament com dibuixar?

És molt més difícil. El més important és que en un paper, si t’equivoques, pots esborrar o agafar-ne un altre, però en canvi amb la pell no pots fer-ho. La tècnica l’agafes amb el temps i la pràctica, però sí que és veritat que has de saber bé a quin lloc claves l’agulla perquè la tinta es quedarà allà per sempre.

Però sí que s’ha de saber dibuixar.

Sí, per descomptat. Com a mínim has de saber dibuixar bé, una persona que no sàpiga dibuixar ho tindria molt difícil. Però no és només això, al darrere has de tenir pràctica i saber dibuixar sobre la pell.

Com han canviat els dissenys que la gent demana amb els anys?

Va una mica per modes. En cada moment són més populars uns dissenys que uns altres i moltes vegades aquestes modes les marquen allò que porten els famosos, ja que a la gent li sol agradar portar el mateix. De totes maneres, els dissenys han evolucionat molt, perquè ara pots trobar vertaderes obres d’art marcades a la pell, com tatuatges en tres dimensions o amb tècniques com el puntillisme, que abans només es podien veure en els quadres dels museus.

Creu que els tatuatges es troben en un pic de popularitat i podrien passar de moda aviat o sempre hi seran?

El del tatuatge és un art mil·lenari. Les persones fa milers d’anys que es fan dibuixos a la pell i això no canviarà. Sí que pot ser que canviïn les modes o els motius pels quals la gent vol fer-se un tatuatge. Potser ara, moltes vegades, els dibuixos no tenen tant significat o tant sentimentalisme i la gent se’ls fa només perquè queden bé, això sí.

Entenc que és més partidari del simbolisme que de l’estètica, llavors.

Sí, totalment. Els tatuatges són la meva vida, m’ho han donat tot. Jo crec que quan alguna cosa et marca de veritat a la teva vida has de tenir-la també a la pell, perquè al final, quan morim, l’únic que ens portarem a la tomba són els tatuatges.