Lia Povedano
“El millor dels Jocs ha estat viure-ho amb els companys”
Doble medallista als Jocs dels Petits Estats d’Europa a Montenegro.
Va tenir un inici tardà al món del judo, on va començar amb 16 anys, i ara als 22 segueix gaudint de l’esport i es mostra il·lusionada amb els Jocs que es faran a Andorra el 2021.
Com va començar en el món del judo?
En Dani Garcia (director tècnic de la federació de judo) era el meu professor d’educació física a l’ESO i amb 16 anys ens va dir a un grup de noies d’anar a provar i ja no he deixat el quimono.
Llavors, va iniciar-se força tard pel que és habitual.
Sí, normalment l’ideal és començar amb 4 o 5 anys, i jo he hagut, d’alguna manera, de cremar etapes més ràpid. Abans havia fet futbol, ball o piscina, però més a nivell d’activitats extraescolars.
Va guanyar dues medalles als Jocs dels Petits Estats de Montenegro. S’esperava el bronze al torneig individual?
Realment sí. Aquests eren els meus tercers Jocs i jo anava a buscar la medalla. Sabia com anava tot, i volia com a mínim un tercer lloc, tot i saber que no seria fàcil, però tampoc impossible. Estic molt contenta perquè els dos Jocs anteriors no van anar gaire bé, i va ser una mica com treure’m l’espineta.
I per equips, també va sumar un bronze amb Alda Babi tot i ser només dues.
Era encara més difícil que l’individual a l’anar amb una noia menys i això ja implicava tenir un combat perdut i haver de guanyar els dos tant sí com no. Va ser molt maco perquè somiavem aquesta medalla i va ser molt difícil.
Els nois van quedar a tocar de la medalla, quin balanç fa de l’equip de judo?
Estic satisfeta i molt orgullosa de tots. A nivell de resultats no s’ha vist reflectit tot l’esforç i tot el que hem donat, però estic contenta per la feina que hem fet durant la preparació i als Jocs, i també per la família que som, que també és molt important.
Són els seus tercers Jocs, però què ha estat el millor d’aquesta experiència?
Viure-ho amb els companys i entre tots, tot el que ha passat. Victòries, derrotes i veure com ens agrada el judo.
I el pitjor?
Que els nois es quedessin sense el bronze. Va ser molt dur i hauria sigut brutal que s’enduguessin medalla.
D’aquí a dos anys els Jocs seran al país, espera arribar-hi?
Sí, totalment. És una competició molt maca de per si, i tinc moltes ganes de viure-la a casa.
I s’hi veu de banderera?
M’encantaria, clar que sí.
Veure la joventut de l’equip d’enguany encoratja a preparar els Jocs del 2021?
Sí, estic molt orgullosa de la delegació d’aquest any perquè hem fet un paper molt bo, i precisament això ajuda per preparar-nos per als propers Jocs.
Quina és la seva meta?
El que vull és seguir gaudint del judo i ja arribar on arribi.