“La novel·la és una mentida amb aparença de veritat”

L’estiu del 2015, durant una visita guiada a Sant Llorenç de Morunys, em van explicar la història del drap piteu, un tipus de teixit gruixut que va tenir molt èxit al segle XIV, i de seguida vaig veure que era un bon punt de partida per a una novel·la.

A la sinopsi esmenta “reminiscències de la doctrina dels bons homes”; la seva és una novel·la més sobre els càtars.

No. Cal tenir present que una novel·la és una mentida que l’autor ha de mostrar amb l’aparença d’una veritat, amb l’ajuda d’un seguit de personatges. En aquest cas, el protagonista viatja fins a Sant Llorenç seguint el camí de Sant Jaume des de Foix...

I el fa passar pel monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.

I per Andorra, on fa nit en una cel·la de l’antiga ermita de Sant Jaume d’Engordany, que era al lloc on ara hi una església de nova planta amb el mateix nom. I visita Sant Serni perquè en aquell temps era el monestir més important d’aquest tram del camí de Sant Jaume.

Quines fonts ha consultat per bastir l’argument de la novel·la?

Quan et situes en un temps que no has viscut has d’anar amb molt de compte. En aquest cas, he parlat amb diversos historiadors de la vila de Sant Llorenç i he cercat força documentació sobre les draperies i els costums de l’època, i sobre la regla de Sant Benet, perquè Sant Serni era un monestir benedictí. Tots els personatges són ficticis, però tots els fets que esmento van succeir.

A les seves novel·les sol barrejar escenes costumistes amb crítica social, en aquesta també?

No hi ha cap diferència en aquest sentit, tret del temps del relat. El meu propòsit és que el lector pugui reviure la quotidianitat d’una vila com Sant Llorenç al segle XIV. No és una història de guerres ni de senyors, sinó de la gent senzilla del poble. Hi ha un rerefons històric, és clar, i també es planteja un enfrontament entre dogma i raó, perquè llavors la religió era present pertot.

Ha estat un problema trobar el llenguatge adient per a aquest relat?

Hi ha un canvi de registre respecte al llenguatge de les meves novel·les anteriors, perquè llavors la parla era diferent i es feien servir paraules que amb el temps han caigut en desús. Tanmateix, per facilitar la lectura, al final del llibre he afegit un glossari de paraules de l’època.

Com és que va esperar fins al 2013 per publicar?

La meva formació és tècnica, i, d’altra banda, malgrat que el català és la meva llengua materna, durant tota l’escolarització ni a la universitat ningú no em va ensenyar en català. Vaig haver d’esperar a aprendre a escriure, i fins que no vaig dominar l’eina no em vaig decidir a publicar res.