“Falten recursos per a fer recerca del càncer infàntil”

El 2013. la Candela estava ingressada a Sant Joan de Déu malalta de leucèmia i una de les voluntàries li va ensenyar a fer aquest tipus de polseres. A Benicarló, amb dues amigues, la Candela, que tenia 11 anys, en va fer una quarantena i les va vendre i els diners els va donar a l’hospital per fer investigació per al tractament del càncer en infants. De nou a l’hospital, la Candela, que ara està totalment recuperada, va ensenyar a fer les polseres a tota la planta i van arribar a ser 40 famílies fent-les.

Es va fer tot molt gran.

Sí, va passar de ser un joc de nens a un projecte amb cara i ulls. El primer any vam recaptar 300.000 euros i vam pensar que el segon amb això n’hi hauria prou. Però va ser tot el contrari. En tres anys ja havíem recaptat un milió d’euros i vam decidir crear l’Associació Polseres Candela. L’any passat ja vam arribar als 2 milions.

Tot va a l’hospital barceloní?

Sí, tenen una caixa comuna on reben totes les donacions i ho van fent servir en les diferents línies d’investigació. Falten recursos per a fer recerca sobre el càncer infantil. Tot va cap a les malalties que afecten els adults.

On es poden comprar?

Nosaltres intentem defugir de la paraula comprar o vendre. Les persones fan una donació a l’associació de 3 o 5 euros i com a mostra d’agraïment els donem la polsera. Es poden trobar a diversos establiments de Catalunya i Espanya. Nosaltres els hi entreguem les polseres i ells s’encarreguen de recaptar.

És el que fan amb Andbank.

Sí, hi haurà polseres fins al setembre a les oficines. A més vam fer dimarts uns tallers per ensenyar a fer-les. Ara està en mans d’aquestes persones seguir fent polseres i oferir-les en el seu entorn.

Han calculat quantes polseres han fet en aquests anys?

Quan vam aconseguir recaptar el primer milió d’euros vam fer els càlculs i ens va sortir que n’havíem fet unes 275.000. Estaríem parlant de 600 quilòmetres de fil i 16 milions de nusos. Ara ja devem haver superat les 555.000 polseres realitzades.

Qui les fa les polseres?

Al començament les fèiem nosaltres. Els nens i les famílies. El meu fill, que ara també està recuperat de la malaltia, va coincidir a l’hospital amb la Candela. Quan tot es va fer més gran, la gent que passava per l’hospital ho portava als seus entorns i poblacions demanant ajut per fer-ne. La gent gran, per exemple, està encantada d’ajudar-nos, se senten útils i quan els dius que és per als nens encara ho estan més.

Tenen por de morir d’èxit?

Vam pensar que podíem morir d’èxit quan estàvem desbordats de peticions. Però un cop es va crear l’associació tot va millorar. Esperem no morir d’èxit i seguir.