Albert Filella
“Ser voluntari i córrer és una experiència per repetir”
La quarta edició de l’Spartan Race a Andorra es va saldar amb èxit ara fa uns dies. L’Albert és un reusenc de 33 anys, programador i dissenyador de pàgines web, que va ser protagonista per partida doble. Dissabte formava part de l’equip dels voluntaris i l’endemà va fer una de les curses
“Ser voluntari i córrer és una experiència per repetir”
Un voluntari que fa ‘doblet’, treballar i competir, el fa millor espartà?
(Riu) No té perquè. Home això motiva bastant, sincerament. Col·laborar en el tema espartà és molt enriquidor. Es fa molt de companyerisme, es treballa molt bé en equip i fem una pinya molt maca.
Quants cops ha estat voluntari i quina experiència en treu?
Aquesta ha estat la primera vegada que ho era i l’experiència ha estat molt positiva. Tant jo com la meva parella hem fet de voluntaris i hem fet la cursa l’endemà. Ha estat una experiència per repetir, evidentment i l’any que ve ho tornaré a fer, segur.
Quina és la feina principal d’un voluntari de l’Spartan Race?
Controlar cada corredor mentre fa cada prova, que no es perdin dintre de la teva zona i que la facin sense risc o amb el mínim possible. Es confia molt en la bona voluntat de la gent quan hi participen, està clar, però hem de parar atenció als que porten la cinta vermella que són els que, realment, competeixen a la lliga espanyola. També, el més important, és controlar que tots els espartans compleixin les regles.
Han de ser, els voluntaris, uns mestres del noble art de matinar...
Sí, molt. Pensi que a les 6.30 de la matinada comença la nostre jornada i no acabem fins a les 19.30 de la tarda. La directora de grup ens reuneix al principi i ens distribueix a tots els voluntaris per proves.
On troben més complicacions els participants?
Pel que vaig veure, algunes de les proves les van modificar. Una de les més típiques i on els espartans troben més problemes és la de la corda.
Diumenge el seu paper a Grau Roig va ser un altre.
Sí, ben diferent. Vaig passar, d’alguna manera, d’espectador a actor. El dia anterior en la meva tasca de voluntari, ho veia des de la distància i diumenge ja estava a la línia de sortida. Vaig fer la Super, la de 15 quilòmetres i 25 obstacles, i em vaig trobar molt bé. Amb ganes ara de fer la Beast. (riu)
La Súper ja li sembla poc?
No és això, però depèn d’amb qui participes ho fas amb un ritme o un altre. La vaig fer amb la meva parella i vam anar a un ritme relativament normal, a passar-ho bé i a gaudir. L’any passat vaig fer l’Sprint, la de 5 quilòmetres, i se’m va quedar massa curta.
Quin obstacle se li acostuma a ennuegar?
No sóc diferent a la resta en aquest sentit, la corda. L’any passat, a l’Sprint, la vaig intentar pujar a pols i no ho vaig aconseguir. Aquesta vegada, com la meva parella fa crossfit i es necessita certa tècnica, em va explicar com fer-ho i vam poder pujar la corda sense gaire dificultat. La prova de les anelles també és complicada.