“Passar per un 'talent show' no m'ha canviat la vida”

La vida després d’un talent show és gairebé igual. De fet ja fa 20 anys que em dedico professionalment a la música i he continuat fent-ho. Va ser una experiència increïble que em va donar més visibilitat, però no va canviar gairebé res de la meva vida. Vaig continuar fent el mateix però amb més visibilitat.

Però ajuda a créixer, oi?

Quan surts d’una situació així és quan més has de treballar. És molt fàcil dir: “Ja ho tinc tot fet” i en realitat no tens tant. Ningú et regala res. T’ha vist molta gent i cal saber gestionar-ho i treballar per poder arribar als objectius. El meu objectiu sempre ha estat viure de la música.

Llavors, cantar a la televisió no li ha canviat la vida?

No ha canviat res. Jo venia de viure quatre anys al Marroc vivint de la música, això sí que va ser una experiència forta. És clar que la televisió és una prova personal perquè t’enfrontes a un altre públic i has de gestionar les teves inseguretats davant d’una càmera, això et fa sortir molt reforçada, però no vaig aprendre gaire musicalment. Vaig aprendre més al Marroc viatjant sola.

Quin és el seu estil musical?

Música negra. És tot el que ve del soul, jazz, hip-hop, funk, reggae... De fet, l’àlbum que he tret fa poc es diu Soul and Fire. El foc per misèria, el reggae i el soul recull tots aquests estils. També tinc sons més actuals a l’estil del trap perquè és el que s’escolta ara.

Té algun referent?

En tinc molts, seria molt difícil quedar-me només amb un. Al final sempre et fixes molt en els clàssics del jazz: Billie Holiday, Steve Wonder... Aquest ha estat com un pare musical per a mi.

A banda de cantar bé, què es necessita per tenir èxit com a cantant?

Cadascú entén l’èxit d’una manera. Per mi, l’èxit és poder pujar a un escenari i poder viure de la teva música. Ara mateix és molt difícil viure d’això i escriure les teves pròpies cançons i que la gent les pugui escoltar és com un regal. Els productes, i jo m’incloc com a producte, han de cantar bé i a més tenir un missatge real al darrere, no un missatge com si fos d’un producte prefabricat. Pots tenir més o menys sort en concepte de fama, però per mi això no té res a veure amb l’èxit. El més important és ser un bon cantant que a més tingui un bon missatge darrere, això és més durador.

Quin és l’artista o el grup que més l’ha impressionat en directe?

Això és molt complicat de dir també (riu). Vaig anar a veure Steve Wonder al Marroc abans de viure allà i em va impressionar perquè malgrat que ja era gran en aquell moment, va donar una masterclass de tot. El seu talent és extraordinari i una connexió molt bèstia amb el públic.