“En arquitectura, el passat no ha de ser un fre per al futur”

Sí, la reconstrucció del Parlament del cantó de Vaud, a Lausana, l’edifici original del qual es va cremar el 2002. Aquest projecte servirà per explicar com es pot introduir l’arquitectura contemporània en un context històric molt tradicional.

De quina manera va sorgir l’oportunitat de dur a terme aquesta obra?

Hi va haver un concurs internacional, força complex, perquè es va fer en diverses fases. A la primera fase es van seleccionar 32 concursants, a la segona, cinc, i al final ens van adjudicar el projecte a nosaltres.

L’edifici està ubicat en ple barri antic medieval. Com el van integrar en aquest context urbà?

De fet, el projecte, a través de la força ciutadana, de les ordenances, de la democràcia directa tan habitual a Suïssa, es va anar modificant. Es va anar tornant cada vegada més tradicional.

El plantejament original no agradava?

Vam haver de lluitar una mica contra l’opinió popular. Amb aquestes ordenances ens van demanar que respectéssim les solucions arquitectòniques tradicionals. Però amb el cost actual de la construcció era molt difícil. Per això vam acabar utilitzant pedra, però només com a decorat, fent servir en realitat tècniques més modernes.

Es va buscar l’equilibri, doncs.

Sí, perquè en tractar-se d’un parlament, d’un símbol de la democràcia, el que no podíem permetre és que el projecte tingués gent en contra.

A Andorra, amb el nou Consell General, es va optar per un edifici totalment modern al costat del parlament tradicional.

És una bona solució. El que no podem fer és construir ara com si estiguéssim al segle passat. Sempre hi ha hagut aquesta polèmica entre modernitat i tradició, però si no hagués existit les ciutats no haurien avançat. I l’urbanisme ha d’anar endavant. Per això crec que una construcció contemporània pot conviure perfectament amb un edifici històric. En arquitectura, el passat no ha de ser un fre per al futur. I en canvi, el futur sempre neix d’aquest passat.

Quines millores pot aportar l’arquitectura moderna?

Moltes, i no només pel que fa a funcionalitat. Només cal esmentar allò relacionat amb la millora de l’aïllament tèrmic i l’eficiència energètica. Això no treu, com en el cas de Lausana, que la gent demani que els materials emprats recordin l’edifici històric.

Alguns projectes actuals també semblen desmesurats.

És cert que a vegades l’arquitectura moderna és molt pomposa, que es mira molt a si mateixa, i sovint l’ego dels arquitectes també fa que la postura sigui exagerada. Però el que cal fer sempre és intentar resoldre els possibles problemes i aportar millores.