Eli Ruiz

“L'enduro espanta al principi però també genera addicció”

Organitza el Girls Bike Weekend a Vallnord aquest cap de setmana
43 anys. Va descobrir la passió per l’enduro i el descens fa deu anys i des de fa sis, organitza
amb un equip una de les activitats d’iniciació de referència a Espanya i a Europa.

“L'enduro espanta al principi però també genera addicció”

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una interiorista organitzant caps de setmana per a noies fent enduro?

Sembla estrany però a mi sempre m’ha agradat l’esport. Vaig jugar molts anys a bàsquet però veia com el meu marit s’ho passava millor que jo fent descens i enduro i un dia ho vaig provar i em va encantar, i per això fem els weekends, per apropar aquest esport que espanta una mica al principi però que també genera addicció.

Hi ha moltes noies que volen provar l’esport?

Cada vegada més. Enguany fem la sisena edició i tenim 170 inscrits, dels quals 128 són noies. Recordo que a la primera érem només 15 i hem aconseguit fidelitzar unes esportistes que ens venen de tot Catalunya, Espanya i fins i tot rebem demandes des de França o Anglaterra.

Diu que també hi ha nois.

Són consorts (riu). Cada noia pot portar un acompanyant masculí i això és una decisió que vam adoptar a partir del segon any quan vam veure que hi havia noies que venien amb 15 nois i no és el que busquem. Evidentment ens sembla perfecte que vinguin però ho organitzem bàsicament per donar a conèixer l’esport entre elles.

Sempre han vingut a Vallnord?

Sí, perquè aquí ens tracten molt bé i ens ho posen molt fàcil. El Bike Park és la millor instal·lació d’aquestes característiques dels Pirineus i tenen pistes de tots els nivells, ideals per a debutants i per aquelles que ja ho dominen i volen una mica més d’acció.

Quantes persones calen per organitzar aquesta trobada?

Doncs ara som 17. Vam començar sent dos, amb el meu marit, però ara ens calen més persones. Pensa que perquè les que s’inicien vagin tranquil·les, posem dos guies per acompanyar-les i ajudar-les en tot el que necessitin. Si volguéssim créixer hauríem d’ampliar l’staff també.

S’animaran a portar gent de fora?

Estem oberts a tot menys a ampliar les places perquè amb la gent que som no podríem donar el servei que volem. Som els únics a Espanya i gairebé a Europa que fem una activitat com aquesta i és complicat que vingui gent de fora perquè sí bé és cert que no som cars, sí que s’han de pagar el trajecte.

Com inverteixen els beneficis?

Una part a cobrir costos però de fet, tots els diners que guanyem els destinem a finalitats altruistes i enguany els donarem a un centre que treballa en l’estudi i la cura de malalties minoritàries.

Veig que tenen el futur garantit.

La veritat és que estem molt contents perquè a més de venir molta gent fidel, que repeteix cada any i s’organitza les vacances per no perdre’s-ho, ara hem iniciat trobades d’un dia a diferents ciutats d’Espanya. És un altre nivell però ens fa la mateixa il·lusió.

tracking