Cristina Andrés
“Hem arribat a un punt on no és suficient competir”
Ve dels Jocs Europeus i vol un pas més en resultats. La cohesió i l’aspecte físic són claus. Té 24 anys i tot just aquest any ha acabat la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport a Lleida. Creu que el rendiment del 3x3 del país és bo, però reconeix que cal pensar que arribin alguns triomfs.
“Hem arribat a un punt on no és suficient competir”
Com ha estat l'experiència de viure uns jocs europeus, estar a la villa, envoltada d'atletes, la cerimònia, etc?
L’experiència ha estat brutal, no havia estat mai en una cerimònia on hi hagués 30.000 persones mirant-me. Vaig anar l’any passat als Jocs del Mediterrani, però no va tenir res a veure amb els europeus, això ha estat a un altre nivell!
Tot i les quatre derrotes, l'equip ha competit prou bé amb rivals d'entitat. A nivell esportiu, quin regust li deixa? I a nivell d'aspiracions, creus que Andorra és on ha de ser?
Hem competit en tots els partits, contra rivals com per exemple França. Sobretot amb Holanda, a falta de pocs minuts perdíem només d’un, el cansament va poder amb nosaltres. Hem arribat a un punt on no ens és suficient competir, volem que arribi alguna victòria. No ens hem de conformar, hem d’aspirar a més. _
Els nois van estar a punt de gua-nyar a Rumania, això vol dir que el 3x3 andorrà està creixent?
Sempre creixem, però ens falta aquell punt de sort per acabar de
rematar-ho.
Què creu que li falta per fer un pas més?
Crec que per la mida de la nostra federació, el paper que fem en totes les competicions és excel·lent, però no ens hem de conformar a competir, en volem més. El més important en el 3x3 és la preparació física i potser és aquí on s’hauria de treballar més.
Com ha estat la química amb l'equip? En altres competicions havia faltat i sembla que en aquesta s'ha respirat un gran ambient.
Excel·lent! Amb la Clàudia [Brunet] i l’Anna [Mañà] portem molts anys jugant juntes i hem format part del mateix equip sempre. Amb l’Alba [Pla] hem coincidit però d’una altra manera, com a entrenadora, formar equip amb ella ha estat un plaer. Ens hem entès tan dins com fora de la pista i l’ambient que es respirava era molt bo. Ha estat una experiència increïble.
Per què creu que ha estat així? Creu que cal apendre d'això i fomentar la cohesió de tot el grup de 3x3?
Ha estat així perquè ens coneixem de fa molt temps i hem treballat juntes en el món del bàsquet. Crec que el més important, a banda de l’aspecte tècnic o tàctic, és que es respiri un bon ambient entre les jugadores, s’ha de ser una pinya i remar cap a la mateixa direcció.
A nivell personal, quina nota posa a la competició?
La perfecció no existeix, però li posaria gairebé un deu. No tothom viu de primera mà uns jocs europeus i poca gent ho acaba valorant com es mereix. Jo valoro molt aquestes coses i tinc molt clar que és una experiència única i inoblidable. Dono gràcies a la FAB per fer-ho possible.