“Allò que fas ha de servir per ajudar a fer algun canvi”

L’any passat vaig participar en un curs on vam analitzar com els discursos extremistes acaben essent la llavor de les actituds d’odi que trobem arreu, i en conèixer el taller de Pirineus Creatius vaig pensar que era una bona ocasió d’aprofundir en aquesta qüestió.

Tanmateix, en els darrers anys Irlanda sembla un dels països menys afectats per l’auge dels extremismes.

Com deia, actituds d’odi n’hi ha a tot arreu, i l’horitzó del Brexit afegeix tensió i incertesa a la situació que es viu a Irlanda. Independentment d’això, com a ciutadà europeu penso que hem de prestar atenció als efectes dels discursos extremistes, tant d’esquerres com de dretes, i com influeixen, per exemple, en la relació entre Ucraïna i Rússia, o entre Catalu­nya i Espanya...

Com ha enfrontat la qüestió, a l’hora de preparar el taller?

He intentat deixar de banda qualsevol opinió personal. Penso que es tracta d’un problema molt complex, per la qual cosa cal confrontar molts punts de vista, fins i tot antagònics, per tenir una visió el més completa possible de la qüestió.

Com a actor, com es treballa un tema tan complex amb actors de diferents cultures i escoles teatrals i sense gaire temps per assajar?

Els actors tenim l’avantatge que el llenguatge del cos és universal. Sovint, amb el cos podem expressar molt més que amb paraules.

Sense un guió previ, com sap cada actor què ha d’expressar?

En aquest cas hem fet servir una tècnica que anomenem de “transició entre imatges”: durant l’assaig, cada actor proposa una acció determinada seguida d’una pausa, rere la qual s’encadena una altra proposta i així successivament, de manera molt lenta, fins que entre les diferents propostes es construeix una història.

El resultat final conserva aquest ritme lent que diu?

No. Sabem que en el món actual som esclaus de la immediatesa i ens hi hem d’adaptar. Tot i així, soc partidari de no donar-ho tot mastegat als espectadors: si surten del teatre amb més preguntes que a l’entrada, molt millor.

Prefereix el teatre minoritari de caire social o persegueix l’èxit dels espectacles de masses?

Encara no tinc resposta a aquesta pregunta. En tot cas, penso que no m’agradaria ser popular en un sentit superficial. Per a mi és molt important que allò que fas serveixi per ajudar a fer algun canvi.

Abans es definia com a “ciutadà europeu”; veu més afinitats que diferències entre els ciutadans de la UE?

En un pla superficial, és igual de fàcil o de difícil trobar semblances com diferències, però quan aprofundeixes una mica trobes força connexions.