Daniel Nassar
“El 'cohousing' recupera l'ètica en el món immobiliari”
>> Participa en una xerrada sobre urbanisme aquest dijous a les 18 hores a la Serenalla Market.
Xilè. Viu a Barcelona, des d’on dirigeix el despatx d’arquitectes Cohousing Lab, dedicat a la creació de projectes de cohabitatge. Aposta per aquesta fórmula per poder accedir a un habitatge digne.
Què és el cohabitatge?
El cohabitatge, més conegut com a cohousing en anglès, és una manera d’accedir a un habitatge digne. Consisteix en el fet que un grup de persones promouen el seu propi complex residencial amb espais comuns. Això fa que cada espai sigui dissenyat al seu gust i que sigui més assequible perquè prescindeix de promotors o agències privades.
Imagino que les persones que decideixen construir un edifici juntes han de ser molt amigues.
Normalment sol arrencar amb un grup d’amics que té ganes de fer quelcom així i després nosaltres els posem en contacte amb més gent interessada. Es fan entrevistes per veure si són compatibles. Cada cohousing estableix els seus criteris d’afinitat perquè s’ha de tenir sempre present que cadascú té el seu habitatge privat, però que a més a més hi ha espais comunitaris.
Molta gent podria pensar que es tracta de viure en una comuna hippy.
El cohousing no s’ha de confondre amb les comunes. Aquí està clarament diferenciat l’espai privat dels espais d’ús comú. El que es fa és optimitzar i racionalitzar l’ús de l’espai i dels recursos, per exemple, amb un sistema de calefacció central.
Sembla que la idea del cohabitatge és viure en un pis amb valors socials.
Efectivament. És una obra que, especialment, recupera l’ètica en el món immobiliari. De fet, per formar un d’aquests complexos s’ha de constituir una cooperativa. Això el que fa és treure els habitatges del circuit especulatiu, que ens afecta pel model econòmic que tenim. A més a més, també s’ha demostrat efectiu per fomentar la integració social i acabar amb la soledat.
Amb la soledat?
Sí, el cohousing ajuda a no atomitzar la població, especialment en gent gran. També persones amb la mateixa malaltia. Per exemple, nosaltres estem impulsant un cohousing ara a Badalona per a afectats d’esclerosi múltiple. És un grup de gent que normalment estan sols i han decidit ajuntar-se per desenvolupar un projecte comú amb piscina per fer teràpia, gimnàs, etc.
Quin és l’estalvi econòmic de fer un pis amb aquest mètode respecte a un habitatge normal?
Hi ha un estalvi aproximat del 30% en relació amb un habitatge en el mercat.
On està més desenvolupat?
A Espanya va arribar als anys 70 i està més desenvolupat als països del nord d’Europa. En alguns països nòrdics prop del 30% del parc immobiliari és de cohousing.
Quin és el futur del cohabitatge?
Jo crec que ha vingut per quedar-se. És una manifestació de la societat davant el desarmament de l’estat del benestar i les mancances del model actual.