“Animem l'afició per com ballem, no per com vestim”

Perquè no ho he provat mai i a mi m’apassiona tot allò que estigui relacionat amb el ball. Recordo que quan era nena, amb la família anàvem a veure els Barcelona Dragons i jo estava amb les cheerleaders, observant-les com ballaven i sempre m’havien fet molta gràcia.

Des d’aleshores, has ballat gaire?

Soc educadora especial a l’escola de Meritxell però mai he perdut la il·lusió per ballar. He participat al Laboratori de les Arts, estic a l’escola Líquid Dansa, he estat en obres de teatre, però quan vaig veure que feien el càsting per formar el nou equip de cheerleaders, vaig pensar “o ara o mai”.

Per què tanta pressa?

Enguany em caso i en principi volia prendre’m les coses amb més calma però al final veig que no serà així. Sí que és veritat que ja tinc 29 anys i la imatge de les animadores és de noies més joves, però soc valenta i vull provar-ho.

I podràs veure el bàsquet gratis.

És veritat. [Riu] En general m’agraden tots els esdeveniments però com que el bàsquet també, s’hi suma tot. A més, estic segura que m’impressionarà una mica al principi perquè dubto que hagi ballat mai davant de tanta gent.

Aquesta temporada els espectadors veuran nois també. Consideres que és una bona idea?

Molt bona, sí. Ells ballen molt bé i està bé trencar estereotips i que les Snow Cheers no siguin només un grup de noies primes i mones. El més important és l’actitud i nosaltres hem d’animar el públic i l’equip amb les coreografies.

I es poden fer exercicis diferents si es compta amb ells.

Evidentment perquè genèticament ells tenen més força que nosaltres i podem fer figures més complexes. Els nois també tenen un moviment de cos diferent del nostre i veig molt bé que ens ajuntem tots.

Andorra trenca barreres.

Som un país petit però estem donant un gran exemple, i potser a partir d’aquí ho faran també la resta d’equips. Per què no ballem junts? Estic segura que ells en tenen més ganes perquè no ho han pogut fer mai.

Considera que hi ha sexisme en el món de les animadores?

Crec que les cheerleaders tenen la imatge d’ensenyar cames i ser mones, però per a mi el més important és animar l’equip i a l’afició per com ballem, no per com vestim. Amb les coreografies empentem l’equip i el públic i considero que també complim amb la nostra responsabilitat.

No li fa vergonya que la reconeguin els seus companys de feina o amics?

Estic segura que em trobaré gent coneguda sovint. Cada partit és com anar a una reunió de poble perquè Andorra és molt petita però el meu objectiu és seguir ballant i fer coses noves.