“Ja no es diu les 'mates' o que no són per a les noies”

Perquè està associada principalment a les telecomunicacions i a mi m’agrada molt tot aquest àmbit. És un gran referent a Andorra i vaig pensar que en podria treure molt de profit. Aquí formen enginyers, però en un àmbit de versatilitat. Toquem àmbits de màrqueting, comercial i tècnics. A les carreres el que fan és tirar-te cap a les vessants tècniques, però un enginyer no pot ser només tècnic i teclejar com es pensa tothom dels telecos. Aquí t’obren moltes portes i no només estàs destinat a teclejar tot el dia.

Què fa ara mateix?

No només se centren en una qüestió. T’orienten perquè vegis com va tota l’empresa. Andorra Telecom no és només el que tothom es pensa. Hi ha diverses vessants i molt diferents.

Quines són?

Pensava que el que vindria a fer seria teclejar o arxivar. Però un dia et porten a l’agència comercial per veure com funciona, un altre a incidències i un altre a fer proves amb mòbils, amb xarxes amb roaming. T’integren en un àmbit molt familiar. No et deixen apartada com si fossis un número més.

Què vol fer en el futur?

El meu pla quan acabi la carrera és sortir un any a conèixer noves cultures o noves formes de veure les telecomunicacions com són el Canadà o els Estats Units. I després el país sempre tira i sempre vols tornar. Penses que ho tens molt difícil a nivell de telecomunicacions, ja que sempre et ve al camp la banca. Però Andorra Telecom són pioners en moltes coses i en pots treure molt profit.

Quan es pensa en telecomunicacions, no tothom sap què és?

És molt difícil d’explicar i no és una carrera vocacional. No t’aixeques un dia del llit i dius “vull ser telecos”. És una de les enginyeries més versàtils després de les industrials. Fas moltes coses a nivell de programació, creació i gestió de xarxes, també pots tirar pel vessant audiovisual. Hi ha processadors, microprocessadors i robòtica. I després la banda de telecomunciacions pures.

És una professió que avança amb molta rapidessa.

Avui estic estudiant coses de fa deu anys i gent que estudia matemàtiques o física estudien coses de 40 o 50 anys que per a nosaltres estan molt obsoletes.

Són tan difícils els seus estudis?

És una vessant molt difícil i requereix molta dedicació. Si no t’agrada pateixes molt.

Amb poques noies?

Sí, som poques noies, però cada cop n’hi ha més. A la facultat ara som uns trenta estudiants i només set són noies. El que es veu cada cop més és que no ens deixen de banda, a les noies. Els homes de la nova generació accepten molt que hi hagi una noia al seu grup. Ja no es diu les mates o que “els números no són per a les noies, que s’ocupin del disseny”.