“Tractem que el gos estigui el màxim fora de la gàbia”

Jo estic sis hores cada dia i el que fem és tractar amb els gossos, que tinguin una vida millor de la que es pot tenir dins una gàbia. Els traiem molt a passejar, els netegem la gàbia perquè mai estigui bruta, els raspallem i els posem de menjar. També gestionem el tema del voluntariat i atenem les persones que venen a informar-se del procés d’adopció o els grups de nens i nenes d’escoles.

Els permeteu que tinguin contacte amb els gossos?

Fem una petita visita guiada de les instal·lacions i els donem un gos perquè el passegin. Els expliquem el caràcter que té l’animal, què necessita, com utilitzar la corretja, evitar conflictes i què fer per tenir un passeig agradable.

Tracteu l’educació canina?

Els problemes de comportament són més complicats de treballar aquí perquè els nivells d’estrès són alts. Sí que podem treballar coses com no estirar de la corretja. Per això sempre busquem que el gos estigui el màxim de temps possible fora de la gàbia. És veritat que alguns tenen por a la gent però els voluntaris que venen ens ajuden i fem teràpia amb ells.

Com va anar la jornada de portes obertes de la gossera?

Molt bé, tots els gossos van poder sortir amb les famílies, parelles i voluntaris que van venir. No hi va haver cap incident i va anar tot sobre rodes. Tant de bo ho poguéssim fer més vegades l’any.

Hi ha consciència a Andorra?

La sensació que tinc és que no. Per moltes xerrades o anuncis que es facin la gent no en té de consciència. Hi ha gent que, quan té un gos i aquest té un problema, es desfà d’ell i ni tan sols li donen la segona oportunitat que els tinguem aquí.

Hi ha més abandonaments durant l’estiu?

No notem més abandonaments en aquesta època. De fet ens hem mantingut amb el mateix nombre de gossos des de l’inici de l’estiu. És molt aleatori.

Què els dieu a les famílies que adopten?

Els acompanyem en la introducció del gos i els donem consells i pautes per tractar amb ells. Després fem una mica de seguiment per assegurar-nos que tot va bé.

Les famílies també poden acollir si no poden adoptar.

Hi ha alguns gossos que no arriben a la gossera ja que trobem alguna família que els puguin acollir. Els gossos més grans intentem que estiguin d’acollida perquè tenen necessitats especials que aquí no podem cobrir. D’altra banda, cadells no en solem tenir perquè és més fàcil trobar-los llar.

Quants voluntaris teniu?

Sobre una quarantena, dels quals la meitat venen regularment. El que fan és passejar-los o jugar amb ells, sempre amb supervisió.