“La plata té regust d'or i fins i tot d'alguna cosa més”

Aquesta plata té regust d’or i fins i tot d’alguna cosa més. De dotze nens que han anat a competir, deu vivien la seva primera experiència europea, a banda que molts eren de primer any i hem competit amb cadets de segon any. A més, ningú s’esperava arribar a la final eliminant Escòcia, que era favorita.

Fer una selecció aquí és més complicat o el fet que hi hagi menys jugadors ho facilita?

Té molts inconvenients. Hi ha anys que tenim dotze nens i no n’hi ha més i aquest any, en canvi, he pogut seleccionar vint nois i n’han vingut dotze. A més, has de competir contra països que potser són el doble o el triple que nosaltres. Aquest és el hàndicap a l’hora de ser competitius.

El nivell de la selecció és el reflex del del planter del MoraBanc.

Sí, el noranta o el cent per cent de la selecció són de la base del MoraBanc, per tant, reflecteixen el nivell que hi ha.

Aquest és dels millors equips?

No puc dir que sigui el millor ni el pitjor, però sí que és cert que hi ha quatre o cinc nens interessants.

Quins han de ser els objectius per a l’any vinent?

És molt complicat de dir, no saps mai amb què arribaran els altres països. Pot ser que tinguin una mala generació o que els surtin jugadors U16 de primer any molt bons, per tant és difícil.

Seguirà vostè amb ells?

M’agradaria tenir aquesta sort, però és un tema que ha de decidir la Federació Andorrana de Bàsquet. Portar una selecció m’agrada perquè representes el teu país, però és un tema que no decideixo jo. En un país tan petit, crec que tots hem de tenir l’oportunitat.

Vostè entrena aquests jugadors al club, com s’hi ha trobat a nivell de selecció?

Primer de tot, no ha estat gens fàcil deixar fora nens a qui aprecies i has entrenat. És molt més fàcil dir amb els que comptes. La clau ha estat que ja ens coneixíem a nivell grupal i els dos que han vingut del júnior s’han integrat perfectament.

El resultat és difícil de millorar.

Aquests nens han guanyat un partit en tota la temporada al club, per tant ha estat dur. La medalla ha estat veure la llum al final del túnel, veure els nens el dia de les semifinals, competir al cent per cent, guanyar i veure’ls gaudir i celebrar és molt més que la medalla de plata.

Andorra té seleccions de 5x5 i 3x3, falta un programa d’entrenament?

Al 3x3 és molt més fàcil trobar-se per entrenar-se. En 5x5 fa anys es feia, però tot això cada cop és més difícil. A nivell de club cada vegada es demana més i quan arriba una aturada, el primer que vol tothom és desconnectar.