“Les tradicions són l'essència del nostre país”

Tota la meva família està vinculada a l’esbart. De fet, el meu germà, Rafa Martín, n’és el director artístic. Això dels esbarts són les inèrcies de les famílies que t’hi porten. Fa més de 30 anys que estem lligats a l'esbart.

Quina particularitat té el ball de la diada de Santa Anna?

No té cap peculiaritat. És un ball commemoratiu que es fa una vegada a l'any per l'esbart Santa Anna, a la plaça Santa Anna i el dia de Santa Anna. Només es balla una vegada a l'any. És estrany que el traguem en altres àmbits perquè és el ball de la tradició d'Escaldes. Sempre s'acaba la festa amb la dansa i després es treu totes les autoritats i tots els antics dansaires de la zona per fer unes quantes passades i mantenir aquesta tradició.

L'única manera de transmetre aquestes tradicions és de pares a fills.

Sí. Ha canviat molt poc des dels seus inicis. L'any vinent l’esbart complirà 70 anys i ha variat molt poquet des de llavors perquè tots els directors artístics sempre respecten aquesta tradició, no solen tocar aquestes coses per tenir respecte amb els qui ho van crear en el seu moment.

Es pot innovar amb els balls tradicionals?

Els balls tenen una sèrie de passos i els directors artístics fan el que senten o el que són capaços de fer, perquè no poden fer alguns balls si no tenen dansaires que tinguin la capacitat de fer-ho. L'esbart Santa Anna és molt tradicional amb això, no innova. Es fan balls nous, però sempre respectant els balls tradicionals.

Quantes generacions té ara mateix l'esbart Santa Anna?

Ara mateix tenim alguns dansaires que tenen 40 anys i en fa 35 que ballen, perquè es comença entre els tres i els cinc anys. Es pot dir que hi han estat tota la vida i hi estaran fins que se sentin capaços. Tenim àvies que estan treballant en el vestuari i tenen els fills i els nets ballant ja des de petits. El director artístic té també dues filles, hi ha diverses famílies… És una barreja de generacions que fan una gran família.

Hi ha gent que entra a l'esbart sense precedents familiars?

Sí, clar. Hi ha gent que li agrada i s'hi aficiona. El que també sol passar és que entren les parelles dels dansaires. Qui tingui ganes d'aprendre i disfrutar sempre té les portes obertes.

El futur de l'esbart està assegurat?

Sí, perquè hi ha gent que s'estima això i quan t'estimes una cosa, et sacrifiques. Hi haurà èpoques en què hi haurà més gent i hi haurà èpoques que n’hi haurà menys, però les tradicions s'han de mantenir perquè són l'essència de la nostra parròquia i també del nostre país.