“No importa d'on ve l'aigua sinó que n'hi hagi suficient”

Va ser gairebé de casualitat. Vaig venir a treballar al sector de la neu a la zona del Pallars i allà va ser on algú em va fer descobrir primer els barrancs i després les baixades en ràfting. Va ser un procés natural.

I fa molt que s’hi dedica?

Ara ja porto gairebé 19 anys en això però evidentment és una activitat que només es pot fer a finals de primavera i a l’estiu. Després, com gairebé tots els qui ens dediquem a això, ho compaginem amb l’esquí. La veritat és que són dues feines que es complementen perfectament.

Molts monitors d’esquí marxen a seguir la temporada a Sud-amèrica. No el tempta a vostè?

A mi m’agrada aquest entorn natural i compaginar les dues accions. M’agraden molt els esports aquàtics i com que sempre he viscut al Pallars, és un lloc perfecte per seguir fent les dues activitats que, per altra banda, cada una m’aporta alguna cosa.

Què és el que més valora de treballar en aquest entorn que descriu?

No seré molt original però amb aquesta feina sóc lliure, o almenys tinc la sensació de ser-ho (riu). No estic tancat entre quatre parets en una oficina i sobretot valoro molt el tracte amb la gent perquè en el fons som una mica psicòlegs, també.

Què li sembla el recorregut del ràfting de Sant Julià?

El trobo molt correcte, la veritat. És suau i per tant és ideal per anar-hi en família o per a totes aquelles persones que vulguin fer el primer contacte amb aquesta activitat. Està molt bé.

Sap, però, que és un circuit que necessita que es turbini aigua perquè per si sol no funciona.

Sí però nosaltres venim de la Noguera, a Llavorsí, i allà funcionem d’una manera molt similar perquè depenem de l’aigua que ens deixin les preses. No importa d’on ve l’aigua sinó que n’hi hagi suficient i amb el recorregut que s’ha fet a Sant Julià és pot fer sense problemes.

L’altre dia va ser el monitor dels periodistes i no li vam posar fàcil. Es troba sovint amb gent rebel que no li fa cas quan toca?

A veure, tothom qui puja a una barca és perquè està de vacances i ja ve ben predisposat a escoltar i a fer el que dic. Normalment no hi ha problemes però és important que m’escoltin i que em facin cas perquè malgrat que no hi ha perill, sí que és important anar tots a l’una.

Què fa quan algú no fa cas de les ordres que dona?

És una activitat en la qual la gent ve a passar-s’ho bé però quan hi ha alguna persona com la que descrius, t’has de posar una mica seriós perquè encara que sigui lleu, sempre hi ha un mínim de risc. Jo m’ho prenc com un joc i si cal posar-se seriós en algun moment, després explico quatre acudits i ràpidament es recupera el bon rotllo.