Un temple cristià al llunyà orient

Si un pensa en Macau, ràpidament li ve a la ment la imatge de ser a la Las Vegas d’orient, amb grans casinos, impressionants gratacels, molts turistes i més diners encara, però entremig de tanta opulència s’aixequen les ruïnes de l’església de Sant Pau, un dels espais més visitats de la ciutat i que demostra que en altres temps la riquesa no era el que hi regnava. Construïda l’any 1602 per iniciativa del jesuïta Carlo Spinola (o Carlos, perquè els estudis no asseguren si era nascut a Gènova o Madrid) i amb l’ajuda d’artesans cristians que havien estat expulsats del Japó, va representar un dels màxims exponents de la cultura cristiana europea al llunyà orient i va ser el temple apostòlic més gran de tota la zona. Per tot plegat, l’any 2005, les seves restes van ser declarades Patrimoni Mundial Immaterial de la UNESCO.

Indiscutiblement, és un dels punts turístics més destacats de la ciutat, tot i que de l’antiga església només en queda la majestuosa façana de 27 metres d’altura, 23,5 d’amplada i un gruix de 2,7, i els 68 graons que separen el desnivell entre el terra i la porta, ja que dos incendis, especialment cruent el del 1835, van assolar l’edifici i només van quedar aquestes construccions, les quals molts anys més tard es van apuntalar amb acer per evitar que s’acabessin d’ensorrar del tot. L’any 1995 es va construir a la part de darrere un museu d’art sacre on es poden contemplar diferents pintures, escultures i altres objectes litúrgics i, al costat, una cripta guarda les restes de màrtirs japonesos i vietnamites que també formen part la de la seva història.

Els nadius mostren amb orgull un tros d’història com aquest i expliquen a qui els vulgui escoltar que al costat hi havia l’Escola dels Jesuïtes de Sant Pau, què es va convertir en la primera universitat occidental al llunyà orient i què va permetre als missioners, especialment italians i portuguesos, aprendre la llengua i cultura de la Xina, fins a acabar treballant, molts d’ells, per als seus emperadors.

Recomanem

Fortalesa Do Monte Els portuguesos que van ocupar el territori van construir aquesta fortalesa defensiva, a principis del s. XVII. Va ser crucial per evitar l’atac holandès el 1622.