Far de Sant Sebastià
Un passat orgullós
Un passat orgullós
Diu aquest oracle modern que és la Viquipèdia que el far de Sant Sebastià es va inaugurar el 1857, aleshores amb un llum alimentat amb oli, combustible que el 1940 es va canviar per electricitat. Diu també que a dia d’avui, quan la navegació marítima es regeix per tecnologies més sofisticades, l’edifici s’ha de mirar com un bé d’interès cultural, perquè aquesta és la categoria en què la Generalitat de Catalunya l’ha inclòs.
Situat sobre un penya-segat de 170 metres d’altitud en un racó accidentat i rocós de la Costa Brava, a Palafrugell, la vista en dies clars i assolellats permet divisar quilòmetres i quilòmetres de paisatge. Però potser el viatger no té sort –o sí: depèn dels gustos i imaginació de cadascú– i resulta que arriba per primer cop en un dia tapadot, que diria Tomàs Molina. S’ha de desesperar, maleir el clima canviant i el cel traïdor amb els seus plans estiuencs? No si és una persona permeable a les frustracions de la vida. Al contrari: s’ha de felicitar perquè aleshores la visió grisosa li permetrà imaginar la vida real que s’amaga sota les vistes de postal turística. Podrà imaginar l’orgullós edifici en funcionament, plenament útil, acomplint la missió per a la qual va ser concebut: salvar vides de les tripulacions desorientades enmig de la nit de tempesta. Ocupació més digna, es deu plànyer avui l’edifici, que la d’esdevenir decorat per a les legions d’estúpids amants de la selfie.
El visitant captivat per la imaginació també podrà deixar-se portar per la imaginació i pensar com devia ser viure en aquell paratge abans que la densitat turística s’ho empassés tot. Com devia ser la vida dels faroners aïllats: jornades i jornades de no fer res més que mirar a l’horitzó, sense aventurar-se sovint en els inhòspits paratges més que per proveir-se d’allò necessari per anar sobrevivint. Aquella gent que, segurament, mai no s’hauria imaginat que el seu far acabaria convertit en hotel per aixoplugar sorollosos banquets nupcials un cop acabada la cerimònia a la petita capella de Sant Sebastià de la Guarda. Lloc que potser el visitant imagina com el perfecte escenari per a un intimista concert de piano.
Recomanem
El poblat ibèric El 1650 es va construir l’església i hostatgeria. Avui, la història s’obre pas entre l’explotació turística: annex hi ha el jaciment arqueològic amb un poblat ibèric.