“És un 'hobby' més intens, és una disciplina contínua”

La meva àvia, la mare de la meva mare, em va ensenyar a tocar les castanyoles quan tenia nou anys i m’explicava moltes històries sobre el flamenc. Ella sempre havia volgut ser ballarina però pels fills no va poder, i quan la sentia parlar em semblava que era alguna cosa molt màgica.

Quan va començar a ballar?

Quan era petita vaig començar a fer ballet, la meva mare m’hi arrossegava i fins i tot a vegades fingia que estava dormint per no haver-hi d’anar. Aleshores, no hi havia classes de flamenc en aquell estudi, i no va ser fins que vaig anar als Estats Units que ho vaig descobrir.

La seva mare és Alondra Jahel. Ha rebut alguna influència de part seva?

Molta. A casa meva sempre hi ha hagut música, ella sempre cantava i jo anava als seus concerts. Fins i tot, quan estava al seu ventre, ella va gravar un disc i m’explicava que quan parava de cantar jo començava a donar-li puntades a la panxa, com dient: no paris.

Què li aporta el flamenc? Es podria considerar un hobby?

És una de les coses que més m’apassionen, és un hobby més intens, és una disciplina contínua. Al flamenc tens el cant, el toc de guitarra i el ball, per mi van ser tres arts que es redueixen a una disciplina, ho té tot. Totes vivim en la nostra ment, la nostra feina és intel·lectual, però també necessitem exercitar el cos.

El ball li dona per viure?

No. A Andorra no es pot viure del ball perquè és un país petit i és molt difícil. Soc professora d’idiomes, ensenyo francès, anglès i castellà. D’altra banda, també dono classes a Caldea de sevillanes, és un petit ingrés però m’agrada perquè estic ensenyant i estic al món del ball.

Com compagina la feina amb el ball? Té temps per practicar?

És un equilibri de cos i ment. La meva part intel·lectual és la de professora d’idiomes i la corporal són les classes a Caldea. És difícil, aprofito el meu temps lliure per practicar i les vacances, si no és complicat. Jo en lloc d’anar de vacances a una illa vaig a estudiar flamenc, perquè és l’únic moment que tinc.

És possible combinar ambdues vocacions?

I tant. De fet, aquest estiu amb els nens parlàvem d’Andalusia i sempre acaba sortint el flamenc. Doncs un dia vaig anar-hi amb el vestit, les castanyoles i el vano. Els vaig explicar en anglès què era i vaig ballar una sevillana. Els va impactar un munt.

Té al cap algun projecte de futur?

A mi m’agradaria promoure el flamenc a Andorra, però no tenim cap teatre on fer-ho. Ara amb Els Pali tenim oportunitats, sobretot, després de l’Auditori Nacional.