“En teatre o una pel·lícula la part bona és que no vas sol”

Vaig estudiar a l’Institut del teatre i allà d’alguna manera fas molta xarxa, i barcelonins, de la meva promoció, que érem 48, em sembla que només érem 7 o 8. Vaig estudiar amb 3 andorrans, cap d’ells era l’Elena [Santiago, la protagonista], ella feia un curs menys però tots ens coneixem i som col·legues.

Tenia vincles amb Andorra...

Fa tres anys Cristina Pericas, que organitza unes jornades de teatre, em va encarregar un text, vaig fer una peça de microteatre i va ser d’alguna manera el meu primer contacte cultural amb Andor­ra. L’any passat en vam fer un altre. Tots dos parlaven sobre Andorra i també vaig dirigir un text que va escriure l’Elena sobre la llegenda de la dama blanca. Tot això per resumir que quan el Nil cercava un actor i no acabava de trobar el perfil l’Elena ens va posar en contacte, ens vam conéixer i hi va haver molt bona sintonia.

Vostè és el Mateu, l’antic amor de la protagonista, l’Alícia.

Soc antic amor o amor present, depèn com t’ho miris. La tornada de l’Alícia al país suposa una sacsejada molt gran per al Mateu que activa una sèrie de coses que li faran fer un pas de no retorn.

Amor barrejat amb ‘thriller’.

Totalment, la motivació de l’Alícia es mou al voltant d’un fàrmac molt misteriós i aleshores és la persecució d’un conill buscant la pastanaga, tots els personatges es veuen involucrats amb aquest fàrmac misteriós.

I ara que s’acosta el rodatge com ho viu, cada cop està més a prop del personatge?

Fa molta por perquè, sobretot, fins que no et poses en el set de rodatge hi ha una cosa de misteri que és maca que sigui així, que és el que acabes vivint en present com a interpret. En el cas del Mateu el que he intentat és entendre totes aquestes coses que ens fan diferents i després veure el que sí que tenim en comú. Sempre intento pensar que el punt de partida és un mateix, ser honest amb un mateix i deixar que surti aquesta espècie d’essència que a cada actor el fa únic i aleshores compartir-la amb el Mateu i que ell la faci créixer.

És molt diferent encarar una interpretació en teatre o en un format cinematogràfic?

L’ofici és l’ofici però l’execució en cada format és diferent. Tant en teatre com en una pel·lícula la part bona és que no vas sol, que on tu no arribes arriba la llum, el maquillatge o la direcció.

Vostè és molt polifacètic, és actor però també escriu i dirigeix. Que li interessa més?

De moment m’interessen les tres branques i treballo fent les tres coses. Els darrers anys he treballat sobretot en creació, a aixecar coses des de zero. Com a interpret el desig sí que és que cada cop em puguin trucar més i aventurar-me en projectes dels altres.