“Poder estudiar al Liceu és una satisfacció molt gran”

Va ser una mica de casualitat. Vaig començar a la Llacuna, al centre cultural, amb quatre o cinc anys en els tallers musicals. Allà ens repartien en diferents grups i vaig tenir la sort que em va tocar viola com a instrument el primer any. Em va agradar i ja m’hi vaig quedar. Vaig continuar els estudis durant tres anys a la Llacuna i després vaig fer el grau elemental i el grau mitjà.

I ara començarà el superior al conservatori del Liceu?

Sí, començaré ara a final de mes. Vaig fer les proves a final del curs passat i vaig ser un dels afortunats a entrar-hi. Hi ha set places.

Què va sentir quan li van comunicar que havia entrat al Liceu?

Doncs va ser una satisfacció molt gran. Anteriorment havia fet les proves a l’Esmuc, que és l’Escola Superior de Música de Catalunya, però no hi vaig poder entrar. I, és clar, estem parlant del Liceu, que és referent mundial. I quan et diuen que has entrat és una alegria i una tranquil·litat, perquè en cas de no poder-hi entrar aquest any havia de tornar a preparar-me per a les proves d’accés.

I per què el Liceu i no un altre conservatori?

Allà hi ha alguns professors que em criden l’atenció. He escollit la viola Anna Puig.

On està tocant a dia d’avui?

Doncs estic a la Jonca des de fa uns cinc anys. Llavors tenia 14 anys i ja vaig tocar al concert de Meritxell. Recordo que estava bastant nerviós perquè la Jonca és una orquestra juvenil però hi ha persones que tenen un alt nivell musical. Ara ja en fa cinc anys i els nervis són diferents.

Quina ha estat l’obra més dificul que ha hagut d’interpretar fins ara?

Un repte personal com a músic és que aquest estiu vaig estar en un festival a Itàlia. Al Mezzano Romantica Festival, organitzat per la Music Academy International, i allà vaig haver d’interpretar obres realment difícils, com la Cinquena Simfonia de Txaikovski o l’òpera Ariadne auf Naxos, de Richard Strauss.

I com el van seleccionar per participar-hi?

Un professor del Liceu, Paul Cortese, hi ha participat algun any com a docent i ell em va recomanar a l’organització. Abans de començar a estudiar al Liceu fas proves amb tots els professors per saber amb quin et sents més a gust i va ser llavors quan m’ho van proposar.

Com ho viu que com a jove músic hagi pogut compartir escenari amb persones d’alt nivell?

És una responsabilitat poder tocar grans obres i, a més a més, compartint escenari amb gent que ha finalitzat el grau superior o que fins i tot fa un màster. A més, allà hi havia músics dels Estats Units, Rússia... Que em van permetre veure i conèixer diferents maneres de treballar o també per veure la qualitat musical que hi ha més enllà d’Europa.