“Tota expressió artística està lligada a una emoció”

Són records que tenen a veure amb la gent de Fígols, el meu poble, quan bullia d’activitat, i amb les feines que es feien a pagès i que es van perdent, si no s’han perdut ja totalment.

I és per això que l’estolador és present a totes les obres de la mostra?

Un bon dia vaig ensopegar al taller amb un vell estolador. Devia fer un munt de temps que era allà, però fins aleshores no hi havia parat atenció. En aquell moment, en canvi, em van venir al cap un munt d’imatges d’aquell temps passat, i vaig entendre que aquella eina tan humil era el format idoni per abocar tot el doll d’emocions que em retornaven aquells records.

Emocions que ha materialitzat, val a dir, en les obres que ha reunit a la mostra.

Per a mi, tota expressió artística està lligada a una emoció. No entenc l'art d'una altra manera.

Vol dir que la tècnica és secundària?

La tècnica és important per treballar els materials, però no és el punt de partida. En el cas d'aquesta exposició, per exemple, he hagut de fer servir diferents tècniques per treballar metalls, que és un material que no havia utilitzat mai abans.

Perquè els ha fet servir ara?

Perquè m'hi aportaven els colors que volia per a aquestes obres. El ferro oxidat i envellit té el color de la terra femada; i els òxids de coure tenen unes tonalitats verdes i blau turquesa que recorden l'aigua.

Per què ha triat colors tan vius per expressar les emocions que esmentava abans?

Per als que ens dediquem a pintar, els colors són el llenguatge que ens permet expressar el batec de les emocions. Recordar el passat, la gent que has conegut, et fa reviure moments d'alegria i moments de tristor, però amb aquestes obres, fetes amb molt amor, he volgut retre homenatge a la gent de pagès i deixar en segon terme qualsevol ombra de nostàlgia.

Li sabria greu que l'espectador pugui fer una interpretació diferent del que vostè vol expressar?

No, en absolut. No soc gaire partidària d'explicar les meves obres. Fins i tot els títols que hi poso són prou lacònics per no condicionar la mirada de l'espectador. Penso que un cop els quadres estan penjats a la paret ja no són meus, sinó que formen part de qui se'ls mira.

L’utilització de metalls obre un nou camí a explorar en el seu treball?

Quan inaugures una exposició sents una mena de buit i necessites un temps per tornar a pensar què vols fer. En qualsevol cas, la millor opció sol ser deixar-te portar per allò que sents, i al final les coses surten.