Carol Camino
“L'estudi de la baixa visió a Andorra encara ha de créixer”
Protagonitza aquest vespre (20 hores) una xerrada informativa a la clínica Vallmedic. Professional optometrista formada als Estats Units en l’especialització del tractament a les persones amb menys del 40% de la visió per malalties com la diabetis, retina diabètica o glaucoma.
Em podria explicar què és la baixa visió?
És una característica de les persones que pateixen patologies com la retina diabètica o el glaucoma, que perden gran part de la visió i, tot i ser operades, no tenen solució, no recuperaran mai la vista.
Com són aquestes persones?
És gent que té un màxim d’un 40% de visió i que també té problemes en el camp visual. De baixa visió n’hi ha de dos tipus. La normal, que és un 30% o un 40%, i la severa, que està entre un 10% i un 20%. A més a més, tenim pacients que tenen problemes en el camp de visió, i mentre una persona sana veu en uns 180 graus aquests van perdent capacitats fins gairebé quedar-se cecs.
Quina és l’edat mitjana de la persona que pateix baixa visió?
Generalment és gent gran. Des dels 70 fins als 105 anys. També és cert que en les últimes dècades hem detectat molts casos en gent jove. No és que abans no n’hi hagués, sinó que ara els detectem millor.
Llavors, quina és la seva feina?
A nosaltres ens arriben pacients amb els quals els oftalmòlegs ja no poden fer res. Fem una primera inspecció i decidim quines mesures prenem. En cap moment van enfocades a la millora de la visió, sinó a fer la vida més fàcil al pacient. És per això que, en funció del grau i de les característiques del pacient, utilitzem lents d’augment, de decreixement, prismes, filtres de llum ultraviolada...
Quines són aquestes lents?
En tenim de diferents i es divideixen en ajudes de lluny, de prop o de contrastos. Les de lluny són telescopis que el que fan és apropar el punt de visió perquè aquesta persona que no hi veu bé pugui visualitzar més de prop l’objecte per diferenciar aspectes. Les de prop són microscopis que fan que la imatge es vegi més gran i les de contrastos són vidres, generalment grocs o taronges, que filtren la llum ultraviolada i generen un major contrast entre colors per poder diferenciar els objectes.
Com veu el panorama d’aquí?
Andorra encara està molt coixa en això, no hi ha especialistes a qui remetre’s, molts baixen a Espanya. Sens dubte, l’estudi de la baixa visió al Principat encara ha de créixer.
I a Europa?
En general anem a remolc dels Estats Units, però els suecs, els britànics i els espanyols seguim un molt bon camí i som capdavanters en el territori.
Millorar passa per la formació?
Sí, i després de la xerrada informativa d’aquest vespre tenim planejat posar data a sessions formatives per poder especialitzar els oftalmòlegs en aquesta matèria. Encara no hi ha una carrera com a tal, però sí que hi ha cursos i optatives sobre el tema.