Antònia Berenguer
“Som la figura que està les 24 hores al costat de la persona”
Fa 41 anys que treballa al sector sanitari andorrà. Original de Manresa, va venir al Principat quan tenia 21 anys i des de llavors s’ha dedicat a cuidar i atendre les persones als antics hospitals de Santa Coloma i Meritxell, i a Nostra Senyora de Meritxell
Antònia Berenguer
Aquest any l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell celebra el 25è aniversari. Quan va començar la seva carrera professional?
Vaig començar el 1979 a traumatologia a l’hospital de Santa Coloma, ja que aquest no existia. Primer era auxiliar i després ja vaig passar a ser infermera durant gairebé deu anys, després em vaig traslladar a l’hospital de Meritxell deu anys més, i des de l’any 94, quan es va inaugurar aquest hospital, que estic aquí. Actualment sóc la responsable de l’àrea ambulatòria.
Què ha canviat des que es va iniciar?
Moltes coses, les maneres de treballar, els aparellatges. I, sobretot, el fet que abans l’hospital era un lloc petit i, per tant, era molt més familiar, i amb el pas del temps ha anat creixent i fent-se gran.
En quin sentit ho diu?
Bé, ara ja no és tan familiar com en aquella època, tot i que dins dels serveis hi pot haver equips i hi ha relació, el volum de persones que treballem aquí ja no permet aquell ambient tan familiar que hi havia abans.
Com veu l’evolució l’hospital en aquests 25 anys?
Sí, a veure, la sanitat en general ha millorat a tot arreu, i aquí també. Hi ha hagut una progressió de tot el que es podia fer abans, amb tot el que es pot fer ara, tot i que abans també es feia i es treballava molt. La professió ha canviat en gran manera.
La infermeria ha canviat molt.
El 1979, encara la majoria d’infermeres eren ajudants tècnics sanitaris, que ja es cuidaven les persones, però el concepte era bastant diferent. Ara és un grau, i les infermeres han agafat molt més el seu paper, tot i que ens queda molt per recórrer.
41 anys no es diuen ràpid. Se sent satisfeta de la feina feta?
I tant, i no només contenta, em sento privilegiada per poder treballar per a la gent. He passat tota la vida en una feina que m’agrada, amb les persones.
Vostè creu que es podria millorar en algun aspecte?
Sempre hi ha coses a millorar, però jo crec que estem en el camí de fer que les infermeres tinguin un paper més rellevant encara, ja que som la figura que està les 24 hores al costat de la persona, i per tant per mi haurien de tenir un paper més important.
En aquests anys, segur que ha viscut moltes experiències. Té alguna anècdota?
Al llarg dels anys sempre n’hi ha. Una vegada quan estava a l’hospital de dia a la zona d’extraccions de sang, va venir un noi que estava terroritzat perquè el punxessin, i quan vam acabar tot el procés i l’extracció, el noi es va quedar tan alleujat, tan content, que es va aixecar i em va fer dos petons, que clar, jo em vaig quedar molt parada perquè no t’ho esperes.