“Fem els carrers per a la gent, per apropar-la al comerç”

El que vam dur a terme és un model de convivència. Més que intentar resoldre problemes concrets, vam aplicar un criteri general del que considerem que és el més important, que són les persones, i intentar complir les seves necessitats. Vam prendre aquest criteri perquè creiem que és més senzill aconseguir solucions als problemes.

I en concret, quina mesura van prendre?

Doncs si pretenem promoure el comerç de proximitat, per exemple, hem de saber que necessitem carrers amables, que tinguin vida, on els ciutadans puguin passejar tranquil·lament. I dedicar els carrers a les persones, per apropar-les al comerç. I això no és incompatible amb el fet que hi hagi hostaleria.

Poden conviure els dos sectors?

I tant. Avui en dia tenim moltes terrasses al carrer que conviuen amb el comerç. I el comerç prefereix que hi hagi terrasses al carrer perquè dinamitzen la zona.

Per què es va prendre aquest model?

Quan l’alcalde, Miguel Anxo Fernández, va arribar a l’ajuntament el 1999, teníem una ciutat pràcticament en estat de decadència. Era una ciutat dedicada als cotxes i al centre de la ciutat arribaven a moure’s uns 80.000 vehicles. I nos­altres vam posar les persones per sobre de tot. Un exemple és que a Pontevedra no hi ha cap centre comercial, tot el comerç és al carrer.

I això afavoreix el comerç local.

Les grans marques, com ara les botigues d’Inditex, estan al mateix nivell i han de competir amb el mateix preu que el comerç local. Aquesta va ser una de les línies de treball que vam prendre, unes mesures per afavorir aquest comerç. El que es va aconseguir va ser la revitalització del comerç local, així com l’hostaleria.

Pateix el comerç local a Pontevedra?

Com a la resta del món. L’apocalipsi retail ens afecta a tots. El que intentem pal·liar són els efectes de la gentrificació. Tractem igual les zones del centre o les d’altres barris. El que aconseguim és que les persones estiguin disposades a visitar i comprar a qualsevol part de a ciutat. Més enllà d’això, no podem fer la feina que han de fer els empresaris.

Van rebre la visita d’una comitiva d’Andorra la Vella per prendre l’exemple de Pontevedra.

Sí, es veien persones realment interessades per conèixer el model de la nostra ciutat, van veure què podien tenir clar del nostre model per aplicar-lo a Andorra la Vella. A Pontevedra hi ha assumptes en els quals estem aconseguint objectius i això ens dona projecció internacional que permet que la ciutat aprengui d’altres i alhora altres de nosaltres.