“La dansa dins l'escola és tan important com les lletres”

Per mi la dansa és un art, és el coneixement del cos en moviment, és tècnica, és l’expressió de la música, de paraules, d’emocions i de formes a través del cos. De la mateixa manera que en altres disciplines artístiques, cada persona té unes habilitats i una personalitat que juntament amb el treball tècnic tindrà més facilitat per ballar un estil o un altre.

Quins són els diferents estils que es ballen aquí?

Sobretot danses urbanes, modern jazz i dansa clàssica. La contemporània ho fa en menor mesura i és que la improvisació atrau les persones més adultes amb més experiència en dansa o amb ganes d’entrar en un altre pla d’estudi del moviment. Els joves tenen més necessitat de rebre informació i esforçar-se a seguir aquell estil. Són tendències i cada territori té les seves característiques i bagatge.

La dansa és cosa de noies?

No, ni de bon tros. A la contemporània i, sobretot fora del Principat, hi ha molts nois que ballen i que són referents. Potser el problema és aquella imatge de ballarina clàssica, en què històricament havien estat les dones les que ballaven. El contemporani està molt més igualat i estem trencant aquesta tendència.

Andorra és un país amb cultura en el món de la dansa?

No gaire, la veritat. Si algú es vol dedicar professionalment a l’àmbit escènic, viure de la dansa aquí és molt difícil. Els alumnes que s’hi volen dedicar professionalment han de marxar cap a França o Catalunya per seguir formant-se i creixent com a artista. Després volar cap a altres indrets, depèn de l’estil, per trobar més possibilitats en projectes artístics.

Què pot canviar el país per ser referent en la dansa?

És qüestió de temps i de fomentar la dansa en tots els seus estils als teatres, als carrers i a les escoles. La dansa dins l’escola és tan important com les lletres, l’expressió artística és bàsica. La naturalesa del nen és moviment i la dansa això ho aporta.

Com podria arribar a l’escola?

Hem presentat al ministeri d’Educació el projecte PERMSEA en Dansa, una proposta que vol apropar la dansa contemporània i creativa conjuntament amb altres àrees com és l’àrea de llengua per treballar processos creatius de durada trimestral dins del grup o classe. Un projecte que fomenta la proximitat del joc i l’expressió artística de la dansa així com l’educació emocional, tan important dins l’escola.

I quina ha estat la resposta?

L’antic ministeri ens va trucar per felicitar-nos i dir-nos que era una molt bona idea, però amb les eleccions enmig no van poder fer res. Ara, hem tornat a enviar la proposta a la ministra Vilarrubla i estem a l’espera que ens diguin el què. Esperem que siguin positius i ho tirem endavant.