“El nostre marc cultural no valora l'economia circular”

És una estratègia perquè empreses de sectors diferents aprenguin a col·laborar en l’aprofitament dels recursos, la qual cosa és alhora una manera de començar a aplicar l’economia circular en cadascuna d’aquestes empreses.

Simbiosi industrial i competència són conceptes compatibles?

Del que es tracta és d’identificar oportunitats de negoci i col·laborar perquè siguin viables des d’un punt de vista econòmic i de sostenibilitat, en lloc de renunciar-hi o d’haver de fer un esforç molt més gran per obtenir un benefici menor.

L’esperit de col·laboració, però, no sembla gaire estès entre l’empresariat.

Certament, la principal barrera per a la implantació d'una economia circular és cultural. La mentalitat empresarial predominant consisteix a produir cadascú tancat a la seva illa i com més millor. Aquest model econòmic és caduc i cal substituir-lo per un model sostenible i, a més, sabem com fer-ho, però encara no hi ha un marc cultural que ho valori prou.

Com es pot facilitar aquest canvi de paradigma?

Cal començar per petites accions perquè de mica en mica tots prenguem consciència de la magnitud del problema. Arreu del món ja hi ha un bon nombre d'empreses que han fet aquest canvi, però a Catalunya tot just estem començant. En tot cas, el que no podem fer és quedar-nos de braços plegats.

El primer municipi a adoptar a Catalunya aquest nou model va ser Manresa, que té una població equiparable a Andorra. El cas de Manresa es pot traslladar a l'economia andorrana?

Els projectes de simbiosi industrial són molt flexibles, la seva aplicació depèn del que hi ha a cada lloc.

Independentment de quin sigui el sector predominant al teixit industrial local?

El concepte de simbiosi industrial es pot aplicar tant a la indústria de serveis o de qualsevol altre tipus com al comerç. Es tracta de veure el teixit industrial com a part d'un sistema en què hi ha diferents activitats productives i lúdiques. En certa manera, es pot fer l'analogia amb un bosc: hi conviuen diferents espècies; i els residus que unes generen, altres els aprofiten per créixer.

La legislació vigent sovint tampoc no afavoreix la implantació de nous sistemes productius.

És cert que hi ha molta feina a fer en aquest àmbit, però això no és raó per tenir una actitud passiva. Cal treballar-hi perquè les oportunitats que ja estan identificades esdevinguin una realitat com abans millor. I cal tenir present també que cadascun de nosaltres, com a consumidor, té la clau per afavorir aquelles empreses que aposten per sistemes de producció sostenibles.