“Necessitem més d'allò femení, empatia, consens...”

Hi ha un autor, Harari, que al llibre Sapiens explica una cosa que em sembla molt afortunada. Ell diu que una cosa és la realitat real i una altra la imaginada, que pot ser una empresa o el concepte diner, que ho són perquè nosaltres li donem la categoria de ser. Crec que el gènere és una realitat imaginada, és una conceptualització i li donem una sèrie d’atributs.

Com ara?

Al gènere home, la racionalitat, la lògica, la força, i a la dona, l’empatia, la flexibilitat, la capacitat de cooperació. Jo sempre poso sobre la taula: és que no hi ha dones que siguin racionals, lògiques? I és que no hi ha homes que siguin empàtics, flexibles? D’aquí la teoria que puguem transcendir un concepte de gènere que el que fa és etiquetar i que ens limita, i diem que el que realment aporta valor és allò masculí o femení.

I allò femení què aporta?

El que tenim avui dia és un excés de masculinitat portada a l’extrem, la cara menys contributiva. El que necessitem a les organitzacions i a la vida en general és més d’allò femení, més empatia, més col·laboració, més consens, més intuïció, més sensibilitat, més bondat. I d’aquí la necessitat de transcendir la limitació d’etiquetar entre homes i dones i arribar a un altre punt, que és que necessitem aquests atributs.

Allò que tradicionalment ha proliferat a les organitzacions empresarials són atributs associats al rol masculí. Fins i tot adoptats per dones.

Les dones es masculinitzen quan arriben a un determinat nivell d’un àmbit de responsabilitat. Hi ha factors des de fora evidents, la manera de vestir-se i fins i tot el to de veu. Necessitem més dones en posicions de lideratge però sobretot el que necessitem és atributs que tradicionalment hem atribuït a les dones en llocs de lideratge per, entre cometes, humanitzar les organitzacions.

Quins beneficis s’assoleixen?

Hi ha un estudi que diu que quan una empresa té el 30% o més de dones a l’alta direcció això es tradueix en un increment d’un punt percentual en el marge ordinari de la companyia. I en realitat no està dient que hi hagi més dones en el sentit de realitat real, sinó que el que diu és que les dones, en incorporar generositat, empatia, capacitat de cooperació, consens... això és que aporta riquesa a les organitzacions.

A més factor femení, equips més contents i més beneficis.

Quins són els factors que ens ajuden a estar confortables? Que ens valorin, que ens preguntin l’opinió, i això està molt lligat a allò femení. Quan aconsegueixes que allò femení d’homes i dones s’expressi en una organització genera benestar a les persones i es produeix automàticament rendibi­litat.