Jana Sànchez
“Seria un somni representar Andorra amb la selecció”
Amb 18 anys ja és la capitana de l’Andorra HC femení Va començar a jugar a hoquei patins gairebé per accident i després de tres anys en aquest esport somia en la creació de la selecció femenina absoluta
“Seria un somni representar Andorra amb la selecció”
Com va començar en el món de l’hoquei patins?
Va ser fa tres anys, jo abans feia atletisme, però vaig haver de deixar-ho per un petit problema de salut i em van dir que busqués un altre esport. Llavors els germans petits feien hoquei patins i vaig apuntar-m’hi amb ells.
És el segon any de l’equip femení de l’Andorra HC. Sembla que s’estan consolidant.
Sí, la temporada passada va ser per conèixer-nos entre nosaltres, veure com jugava cadascuna, i ara ja és en l’àmbit competitiu.
Aquest inici de temporada els està costant una mica.
Sí, es veu reflectit en els resultats, però la veritat és que hem canviat la manera de jugar respecte a l’any passat. Però tot i els resultats, tenim ganes de seguir jugant i aprenent.
Es plantegen algun objectiu?
Abans de cada partit ens posem un objectiu individual i com a equip, però no pensem en el futur i acabar en un lloc concret.
Quin repte es planteja en el món de l’hoquei?
El meu objectiu ja no és només pel que fa a esportista, és que creixi l’hoquei femení a Andorra, ja que ara som totes noies grans i tard o d’hora acabarem marxant per estudis, i volem intentar que vinguin moltes nenes petites. I en l’àmbit personal, gaudir molt d’aquest esport.
Més enllà del club, el gran objectiu és impulsar la selecció?
Sí, ens van comentar que de cara a l’any vinent o al proper hi havia aquesta voluntat. Tant de bo segueixi endavant i hi puguem anar totes.
Què significaria representar Andorra?
Seria un somni, tant personal com d’equip. Fa dos anys no hi havia ni equip, i passar d’això al fet que et diguin que pots representar Andorra és un abans i un després.
L’any passat van fer de figurants a la sèrie de TV3 ‘Les de l’hoquei’. Com va ser l’experiència?
La veritat és que va ser molt divertida, cinematogràficament va ser molt interessant perquè el que veus a la tele no té res a veure amb el que veus quan s’està gravant. A més, veure que impulsava l’esport femení i l’hoquei patins també ens va ajudar, i ens sentíem molt identificades amb moltes de les coses que passaven a la sèrie, com ara quan les noies lluitaven per tenir un vestidor, un fet que també ens va passar a nosaltres.
Juga, entrena nens i estudia una carrera. És fàcil compaginar-ho?
La veritat és que enguany m’ha costat molt adaptar-me a aquest ritme. Abans també feia teatre i l’he hagut de deixar perquè no arribo a tot. El que faig és aprofitar molt el temps lliure que tinc per estudiar.