“La tradició es perd; no valorem el tresor que tenim”

Amb el meu germà petit, l’Adrià, fa cinc anys que treballem en un projecte d’elaboració i comercialització de productes carnis que ens permeti controlar i garantir que cada pas del procés es fa de manera ecològica; i ara que el projecte comença a estar consolidat el volíem donar a conèixer mitjançant aquest premi.

El premi és un reconeixement com a artesà i com a innovador; com fa compatible aquests dos vessants del seu treball?

La innovació consisteix a recular en el temps i elaborar els productes tal com ho havien fet els nostres avis tota la vida, però alhora amb un estudi previ i un control del procés de producció que ells no feien perquè la major part del que produïen era per a consum propi.

Encara es manté aquesta tradició als pobles de l’Alt Urgell?

Gairebé enlloc, no ens adonem del tresor que tenim i no li donem valor; per això s’està perdent la tradició. Però si de debò volem mirar pel medi ambient hem d’entendre que només és possible produir de manera ecològica si tirem enrere en el temps i recuperem aquesta cultura que no hauríem d’haver perdut mai.

Per què cal tornar enrere per ser ecològics?

Perquè els animals han de fer el que han de fer. A Europa, sobretot a Alemanya i Itàlia, ja fa temps que ho han entès i apliquen aquests conceptes a la producció càrnia. Aquí, però, la gent encara mira massa per la pela.

Aquesta manera de treballar encareix el producte?

Partim de la premisa que menys és més, de manera que tenim un volum de producció que ens permet oferir els nostres productes a un preu assequible per a tothom. A més, hem obert una botiga online de productes curats per poder fer-ne més difusió. Tanmateix, el nostre projecte també vol fomentar un vessant social a la comarca.

En què consisteix, aquest vessant social?

Des de petit, els pares em van ensenyar el valor del treball. M’estimo el que tenim a casa, i penso que hem de prendre consciència que molta gent jove que ha marxat fora podria viure del territori. Tinc l’esperança que més joves s’embarquin en un viatge com el meu perquè, d’aquesta manera, remuntarem els nostres pobles i comarques.

Què en pensa de les persones que segueixen dietes vegetarianes o veganes?

No hi tinc res en contra. Més aviat tot el contrari, perquè ells reclamen que els animals estiguin ben tractats, i jo també ho vull, que estiguin ben tractats i ben alimentats. Penso que la clau és que ens respectem els uns als altres i que cadascú actui en conseqüència amb el que pensa.