“Sense bodes i comunions és difícil guanyar-se la vida”

Bé, no sé si parlaria de carrera o no, però tot va començar com un hobby, una passió que tenia, fer fotos allà on anava, sempre que feia un viatge retratava el que veia. Mica en mica vaig aconseguir reunir més i més fotografies i ara, tot i que no em dedico en exclusiva a això, presento la meva primera exposició.

Què s’hi ha pogut trobat la gent que hi ha anat i quin ha estat el feedback?

S’ha trobat un recull de fotografies del país, sobretot de la Vall d’Incles, però també n’hi havia d’Entor i Montaup. És la meva primera exposició i totes les fotos que la formaven eren del meu repertori, ja les tenia fetes. La gent que hi ha anat ha marxat contenta, ha agradat. No obstant, la fotografia no és un art que sigui gaire apreciat aquí, la gent va a una exposició fotogràfica i veu simplement imatges, no pensen en el que hi ha darrere.

Per tant, creu que la gent d’aquí no valora la fotografia?

No la valora. Al país hi ha molt de talent i no el tenim en compte, ens ofusquem a portar gent de fora quan aquí hi ha artistes molt capaços.

Andorra, doncs, no és un bon país per guanyar-se la vida amb la fotografia?

És fotut, la veritat. Aquí, com no treballis fent casaments i comunions és molt complicat. Això és diferent sobretot als països del nord, allà veuen la foto com un art i és més senzill.

Tot i això, és un bon lloc per aconseguir bones fotos?

Sí, i tant! Aquí hi ha llocs molt bonics on fer fotos de qualitat. Jo diria, tot i caure en la subjectivitat [riu], que la Vall d’Incles és un dels llocs més macos del país. Montaup, però, tampoc es queda enrere i el port d’Envalira també és especial. Totes aporten coses interessants a les fotos, les muntanyes, la naturalesa...

I fora del país?

He viatjat a molts llocs i he fet moltes fotos, és difícil escollir, la veritat. He estat al Nepal, a Istanbul, al Marroc i a Eslovàquia i tots aquests llocs són especials. He fet fotografies de paisatges molt espectaculars.

Normalment fa fotos en blanc i negre. Per què?

Generalment faig fotos a les muntanyes a l’hivern i una de les característiques d’aquesta estació és que no hi ha gaire color, així que les faig en blanc i negre perquè dona un contrast superior i és molt visual. Els contrasts solen agradar molt.

Què ha de tenir una fotografia perquè sigui bona?

És una pregunta difícil [riu]. Perquè una foto tingui recorregut, el que primer ha de passar és que agradi al fotògraf. Això és clau. Si a tu mateix no t’agrada la teva foto, és impossible que agradi als altres.