Albert Rossa
“Volia fer un homenatge a l'Andorra dels anys 30 als 60”
Ha publicat un llibre d’eines de pagesia andorrana. 74 anys. Nascut en una casa de pagès a Canillo, la seva primera feina i durant les vacances escolars va ser la pagesia. Va estudiar Ciències Físiques a la Universitat de Ciències de Montpeller.
Com va sorgir la idea d’escriure i publicar aquest llibre?
Fa uns tres anys estava amb tres amics parlant de la pagesia a Andorra de fa temps, quan només s’utilitzava l’energia humana i dels animals. Comentàvem que avui en dia moltes eines que s’utilitzaven dels anys trenta als seixanta molta gent ja no les coneix. A partir d’aquest moment va sorgir la idea de fer una recerca en aquest sentit.
Per tant, només hi podem veure descripcions d’eines relacionades amb la pagesia?
No, a part de les descripcions també hi podem veure imatges d’aquell temps, com també anècdotes que recordo de la vida a Andorra. Com a curiositat també hi he afegit dites que abans s’utilitzaven i que potser ara han quedat una mica oblidades, com “Això són figues d’un altre paner”, fent referència que es parla d’un tema que no té res a veure del que es tractava a la conversa.
Quantes descripcions podem trobar al llibre?
Hi podem trobar 46 eines explicades. No és un treball exhaustiu, sinó que volia fer un record i un homenatge a les persones que treballaven a la pagesia, i també perquè les generacions actuals coneguin com era la vida quan érem pocs milers de persones i ens movíem amb carros tirats per mules o cavalls.
Vostè s’hi havia dedicat?
Sí, quan era molt jovenet hi havia treballat, per això recordo anècdotes. De fet, era la feina principal al país fins que va anar creixent d’infraestructures. També a les dues fronteres, a França i a Espanya es dedicaven al mateix.
I eren molt diferents les eines i les tècniques que s’utilitzaven en els altres dos països veïns?
A la part francesa era exactament igual, ja que tenien el mateix paisatge muntanyós, com també el mateix clima. En canvi, a la Seu d’Urgell, per exemple, tot i que era molt igual, algunes tècniques no s’aplicaven en ser un terreny més pla.
S’ha perdut la pagesia al Principat?
Jo diria que no s’ha perdut i que tampoc s’ha de perdre perquè a part de produir riquesa i mantenir l’economia, també manté la naturalesa, tot i que s’ha de dir que als anys trenta i quaranta el paisatge era més guapo, per dir-ho d’alguna manera.
Creu que la seva publicació podria passar les fronteres?
És la primera vegada que publico un llibre i ara per ara sembla que té èxit. A més, penso que malgrat que m’he centrar en Andorra, també s’expliquen anècdotes de gent de fora del país i que pot provocar interès.
Pensa a escriure un segon llibre?
És un procés de maduració i cal temps per escriure, però si veig que aquest es ven i la gent hi mostra interès potser sí que algun dia escriure una segona part.