"Quan vaig arribar van pensar: 'Què fa aquí un noi?'"

Tinc un grup d’amigues amb les quals sortia de petit que en feien i m’ensenyaven el que havien après a les classes. A mi m’agradava molt i ho volia fer, però aquest esport no estava gaire ben valorat per als nois. Als meus pares els va impactar quan els vaig dir que volia fer un esport que segueix reconeixent-se com a esport de dones. Però ells em van dir que ho provés a veure com anava.

Li va costar fer el pas?

Em va costar perquè a l’escola vaig patir molt bullying i va ser el més difícil, però després amb el suport de la meva entrenadora, amics i companyes ho vaig portar millor. Era difícil però jo seguia endavant.

Ara ja s’ha normalitzat més?

Hi ha molts nois, sobretot a Espanya. Nosaltres tenim un noi petit que al principi li feia molta vergonya i ho passava malament, però jo l’intento motivar.

De fet, el va veure a vostè i es va animar.

Ell volia fer gimnàstica rítmica i em va veure al Campionat d’Andorra. Li va agradar molt, però estava en un altre club i no hi havia cap altre noi i va venir amb nosaltres perquè jo era una espècie d’ídol per a ell. Volia estar amb mi i jo l’intento motivar. Els pares estan encantats.

Com és ser dels pocs que fan rítmica a Andorra? És una mica estrany, perquè realment competeixo sol i molt sacrifici no té, la veritat. Però per una altra part està bé perquè la gent et veu diferent i pensa: “Oh, un noi”, quan està acostumada a les noies. Se sorprèn bastant. És molt diferent i la gent no n’està acostumada.

Com el van rebre?

La meva arribada va ser una mica estranya. Em vaig trobar el club de la Mery (Torres) i vaig contactar-hi per xarxes socials. Els vaig comentar que estava interessat a veure un club d’aquí i si podia tenir l’oportunitat de ser entrenador, perquè jo venia de ser-ho. Em van dir que hi podia anar un dia i em van acollir molt bé des del principi.

Com van reaccionar les noies quan el van veure?

Quan vaig arribar a la classe van pensar: “Què fa aquí un noi?” Es van sorprendre molt. Em van demanar que fes algun exercici i totes estaven al·lucinant perquè mai havien vist un noi fer-ho. Jo estava allà com si fos Ricky Martin, va ser molt graciós. Després ja em van demanar que em quedés amb ells i a partir d’aleshores ja vaig començar a competir.

Quines aspiracions tenen per a l’Euskalgym?

Estem molt motivats. És cert que podem entrenar poquet. Al final els altres conjunts tenen més nivell però nosaltres ho trobem més aviat com una experiència per passar-ho bé.