“Cada dona maltractada és un fracàs de la societat”

Això és precisament el que vol suggerir el títol del llibre. La possibilitat de ser víctima de maltractaments és independent de l’estatus social, de l’edat, del nivell cultural o econòmic...

Pel que apareix als mitjans d’informació, però, semblaria que hi estan més exposades les dones amb pocs recursos o d’entorns marginals.

La realitat és que hi ha de tot, encara que potser els casos de parelles de classe alta no arriben tant als mitjans d’informació perquè tenen altres vies per afrontar el conflicte; mitjançant un bufet d’advocats, per exemple.

Recull casos de dones grans que denuncien maltractaments després de conviure tota la vida amb la mateixa parella.

Solen ser casos de violència cronificada que la dona ha patit durant anys fins que un dia diu prou, o fins que, per alguna circumstància (lesions ateses en un hospital, denúncies dels veïns...), surt a la llum i podem intervenir.

En l’altre extrem hi ha els casos d’adolescents que, malgrat tota la informació que tenen a l’abast, reprodueixen o consenten conductes que acaben en maltractaments.

Hem de ser conscients que els tipus de violència evolucionen amb el temps i no sempre són evidents per a qui la pateix. Tot pot començar amb actituds com ara que la parella et controli el mòbil i, quan te’n vols adonar, el control s’ha estès a tot el que fas, a la gent amb què et relaciones...

Què passa quan qui denuncia no pot tornar a casa i tampoc no pot anar a enlloc més?

Quan una dona fa el pas de denunciar un cas de violència és molt important tot el suport que pugui tenir, i les institucions han de fer el possible per ajudar qui ha denunciat a poder sortir del seu entorn i sentir-se segura.

Les ordres d’allunyament són realment una eina eficaç?

Cada dona maltractada és un fracàs de la societat: quan arriba a nosaltres és perquè la societat ha fet tard, i nosaltres hem d’avaluar el risc que corre aquella persona i quines mesures s’han d’aplicar per resoldre la situació. De vegades es demana l’ordre d’allunyament, de vegades calen altres mesures, i també hi ha dones que necessiten protecció les 24 hores del dia.

Li deu ser complicat desconnectar al final de la jornada.

Moltes vegades arribes a casa i és inevitable continuar pensant en les persones que has atès; però també la mateixa realitat et dona eines per mirar de superar-ho i fer vida amb la família.

El llibre li ha servit de catarsi?

Vist ara, diria que sí. I també és un reconeixement a tots els qui es dediquen a aquesta feina, molt dura, però molt gratificant alhora.