“La violència de gènere s'ha de tractar com una qüestió social”

La violència s’aborda d’una forma molt estereotipada. El tema sempre es tracta com si fos un succés, segueix la mateixa estructura que quan hi ha un accident. No s’agafa com una problemàtica social, sempre s’intenta reduir a un assumpte personal.

Què vol dir que es tracta com un succés?

És un problema de com es planteja. Normalment només donem informació del crim i la gent només es queda amb això. Per fer la peça busquem veïns, coneguts i gent del voltant per donar més informació, però aquesta generalment és superficial. Si en comptes de recrear-nos amb la morbositat intentéssim crear un discurs més ampli enfocat a un problema social que cada vegada és més habitual, la peça seria molt més enriquidora.

Què hi troba a faltar a les peces informatives?

Hi trobo a faltar veus informades. Ens fixem massa al fet de donar informació poc rellevant i crec que hauríem de buscar especialistes que ens donin dades més enllà del nombre de dones mortes o maltractades. També hauríem d’interpel·lar les institucions per veure què estan fent per posar remei en aquests casos. Hem de buscar punts de vista informats i enriquidors més enllà de la morbositat.

Ha protagonitzat una formació sobre el tractament ètic de la violència a les dones. Quins aspectes ha tractat?

Hem fet una sessió de tres hores per veure com s’ha tractat en els últims 20 anys la violència de gènere als mitjans, com ha evolucionat i cap a on hauria d’anar. Hi han assistit trenta periodistes i hem vist com hem evolucionat i tot el camí que ens queda per recórrer.

A Andorra també es tracta així?

Sí. És una fórmula que està tan estesa entre tots els països d’Europa que tots treballen igual, Andorra també. Realment no és que els mitjans de comunicació estiguin en contra de les dones ni molt menys, és més el problema que ningú s’ha parat a pensar de quina altra forma es podrien tractar aquests casos.

Creu que s’hauria de fer formació del tractament a les dones en general?

Sí, totalment. La violència de gènere no és més que una part de tot el que passa als mitjans. Sobretot als digitals, les dones segueixen sent un reclam, apareixen com un objecte i hi ha molta diferència entre el tractament a un home i a una dona.

Quins són els errors més freqüents en el tractament?

A Andorra i a arreu encara hi ha molts mitjans que, quan parlen d’una dona, ho fan només amb el nom de pila. També se les tracta amb frivolitat i no se les visibilitza més enllà de ser dona de.