“M'agrada que la gent llegeixi el que escric i ho valori”

“Un estiu a la fi del món", una novel·la juvenil que ara s'està llegint com a lectura obligatòria a tres escoles d'aquí el país. És un llibre que parla de la lluita antimasclista però amb un esperit lúdic i divertit. Estic molt contenta que es pugui llegir a les escoles. És una mica per advertir que el masclisme està amagat però sempre acaba sortint.

És important destacar el masclisme?

Evidentment. L'afany dels forts per oprimir i perjudicar els més febles és un tema que a mi m’escandalitza molt. Els poderosos contra els que no tenen poder, homes contra dones, rics contra pobres, etc. Això s'ha de denunciar.

A part d'aquest llibre, ara també ha fet la traducció del llibre ‘Bajo Sombra: Buenos Aires Peregrina’. Per què?

Soc una apassionada de la llengua catalana i m'agrada provar-ho tot. Quan em van proposar traduir una novel·la, doncs vaig dir que sí. Era un projecte del ministeri de cultura argentí, que tenia subvencions per traduir novel·les argentines a altres llengües. Andorra és un país cosmopolita i m'he trobat que hi ha persones que venen a treballar en aquest país que es normalitzen en català. El llibre ara es titula Dues noies i un misteri.

Falta més gent que defensi el català?

El català mai està prou defensat i s'ha de fer amb ungles i dents. Andorra el defensa i fa molt pel català amb publicacions, els centre d'autoaprenentatges, etc. Dic que s'ha de defensar perquè és una llengua petita i estic molt contenta de poder treballar aquí perquè el català està molt protegit i valorat.

Quins premis ha guanyat?

He guanyat un accèssit per un estudi de la vida i obra d’Antoni Morell que vam presentar al Premi Principat d'Andorra d'Investigació juntament amb un company que es diu Robert Basart. Un Estiu a la fi del món va rebre el Premi ciutat d'Olot de novel·la juvenil l'any 2015. També he guanyat el Premi Pirineu de narració literària als Premis Literaris Homilies d’Organyà. L'any passat també vaig guanyar el segon premi del concurs de contes de terror d'Encamp.

I com se sent quan veu que el seu treball és valorat?

Fa molta il·lusió. Escric perquè se’m llegeixi. Hi ha escriptors que potser guarden els seus escrits al seu calaix però a mi m'agrada que la gent ho pugui llegir. Rebre un premi és una molt bona manera com a escriptor desconegut que es publiquin les teves coses i et vagin coneixent.

El seu estil com el definiria?

Col·loquial i lleuger. Quan escric no miro el diccionari. Intento reproduir molt la parla oral i fer servir dialectalismes del Pirineu.