“Andorra té bons productes per fusionar amb la cuina xinesa”

Farem una degustació de wok: fideus udon saltats amb verdures, que es podran prendre amb llagostins o amb vedella d’Andorra. Portaré una eina molt important dins de la cuina xinesa, que és un foc d’alta potència. Vull que la gent vegi en viu com treballem.

Vostè pertany a una estirp pionera de la cuina xinesa a Catalunya...

El meu pare va ser tot un precursor: va treballar al primer restaurant xinès de Barcelona.

Expliqui’ns la història.

Aquest restaurant el va muntar a final dels anys 50 un sacerdot xinès que va viatjar a Barcelona per assistir a un congrés eucarístic. Finalment, ell i altres persones que l’havien acompanyat van quedar-se a viure allà. Després va obrir el restaurant amb uns socis que van acabar marxant, i es va quedar sense cuiner.

I el nou cuiner va ser el seu pare?

Sí, ell era cuiner professional a la Xina, i després va emigrar a Taiwan. Com que Taiwan mai no ho va considerar casa seva, l’any 1959 va marxar a Barcelona, on vam néixer primer jo i després el meu germà Lluís.

Portar un restaurant xinès a Barcelona als anys 60 devia ser tot un repte.

Molt més que un repte. Fins i tot una cosa tan bàsica com la salsa de soja no la tenien a l’abast, i havien d’anar a buscar-la a França. Però no tot eren inconvenients: Al ser l’únic restaurant xinès a Barcelona, la clientela estava formada per l’elit social de la ciutat.

Què en pensa, del ‘boom’ de la restauració xinesa que va arribar anys més tard?

Bé, aquella va ser una etapa convulsa que ja ha quedat enrere. Ara s’obren altres tipus de restaurant, on a més de cuina xinesa també es fan especialitats del Japó. És una manera d’apropar aquest menjar al públic amb preus assequibles.

Sempre ha apostat per una gastronomia d’alt nivell amb elements de fusió. Les cuines oriental i occidental s’avenen bé?

Sí, i sense anar més lluny Andorra té bons productes per fusionar amb la cuina xinesa. La tòfona, per exemple, que hem introduït des de fa uns anys a la nostra carta. Però les coses no es poden fusionar de qualsevol manera, cal fer-ho amb seny. Quan fas fusió, has de tenir moltes nocions de les dues gastronomies amb què treballes.

Té quatre restaurants a Barcelona i un a Andorra. Es veu més com a empresari que com a xef?

En realitat, ni com una cosa ni com l’altra. Crec que la meva tasca és donar continuïtat a l’esforç que van fer els meus pares, perquè van emigrar en una època en què no era fàcil, i representar la cultura xinesa a través de la gastronomia. Dit així sembla molt poètic, però és com ho sento.