“He donat veu a dones reals que han estat maltractades”

Va ser un encàrrec de Govern per commemorar el 25-N, Dia internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones. La idea de com enfocar-la, però, va ser meva.

Decideix fer fotografies a dones del país que han patit violència de gènere.

Sí, entenc que sent un país tan petit, una manera de visibilitzar la temàtica és fer-ho amb dones de veritat. D’aquí surt la idea de fer retrats a les dones sense que se les reconegui, sobretot pel tema de protecció, ja que són situacions compromeses. Vaig decidir fer-ho amb una tela perquè les protegia però alhora les alliberava i permetia que expressessin els seus sentiments de por, angoixa, però a la vegada també de superació, de valentia... I al final n’hi ha una que deixa la tela com a senyal de superació.

Quin retorn ha rebut per part de les dones que han participat en l’exposició?

El seu feedback per part ha sigut molt positiu i això era molt important perquè es tractava de relatar històries reals.

És un relat de superació?

Les fotografies, també acompanyades per uns textos escrits per elles mateixes, reflecteixen testimonis i situacions que han viscut i que han aconseguit afrontar i superar. Però el més important de l’exposició és donar veu a dones reals que han estat maltractades amb l’objectiu de mostrar que és una realitat que existeix. Hi ha hagut 1.255 dones que han utilitzat el servei d’atenció a les víctimes de la violència de gènere des del 2006 i, per tant, és un tema que està present i que cal visibilitzar.

És un tema molt sensible. Va ser molt dur preparar l’exposició?

Sí, va ser dur perquè són històries de dones que han patit molt. Però a la vegada va ser molt satisfactori perquè les que hi han participat ho estan superant i se senten valentes, per tant, hi havia aquest doble sentiment.

Què és el que més la va sorprendre de les fotografiades?

En general la motivació per participar en aquests retrats. Al final els vam imprimir la seva fotografia i els la vam regalar com a mostra d’un pas important més que han aconseguit fer.

És difícil fugir dels estereotips quan li fan un encàrrec com aquest?

En aquesta exposició, vulguis o no, hi ha estereotips. M’he centrat molt a mostrar que hi ha molts tipus de violència de gènere, no només la física, sinó també parlada, ambiental, psicològica... Podem dir que més que estereotips està organitzada per tipus de violència i a partir d’aquí s’han fet les fotografies.

Quin és l’objectiu de fer que l’exposició sigui itinerant?

L’objectiu és visibilitzar i per això hem volgut moure l’exposició perquè el màxim nombre de persones la vegi. Estic molt contenta amb el resultat i el retorn que ha tingut fins ara.