Jordi Giné
“Aquí hi ha moltes patologies que a grans ciutats no es veuen”
Vetllar per les mascotes. El fundador i actual director de l’Hospital Món Veterinari acaba de ser escollit vicepresident de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (AVEPA). És el primer no resident al país veí a ostentar el càrrec
“Aquí hi ha moltes patologies que a grans ciutats no es veuen”
Com ha anat el procés fins a arribar a vicepresident d’AVEPA?
Bé, vaig consultar els estatuts, per veure si hi havia alguna limitació pel fet de no exercir a Espanya, i com que no diuen res al respecte –només tenir una antiguitat mínima com a afiliat de quatre anys, i jo ho soc des del 94–, m’hi vaig presentar. Vaig sortir escollit en unes eleccions obertes als 5.300 membres. La vicepresidència és per quatre anys, i després, automàticament, seré president quatre anys més.
Quines funcions té AVEPA?
La tasca consisteix, d’una banda, a oferir formació continuada als afiliats perquè assoleixin l’excel·lència professional. De l’altra, assessorar institucions en temes científics i de benestar animal.
També es fa recerca?
AVEPA no gestiona centres de recerca, però sí que estableix consensos sobre quines són les millors teràpies per a cada patologia, perquè tots els afiliats les apliquin segons els mateixos criteris de màxima evidència científica possible.
La figura del veterinari sembla que ha evolucionat força els últims anys.
Molt. Si fa per exemple 50 anys l’atenció veterinària es restringia pràcticament al bestiar, la professió s’ha especialitzat en animals de companyia. Ara aquest és un dels puntals de la feina, amb especialitats: traumatòlegs, oncòlegs, cardiòlegs, dermatòlegs...
A Andorra som més de tenir animals tradicionals o bé espècies exòtiques?
Aquí sí que hi ha alguns propietaris d’animals exòtics o el que en diem nous animals de companyia –rosegadors, aus, rèptils...–, però menys que en grans ciutats.
Per quin motiu?
Bàsicament per temes d’espai. A Andorra és normal tenir gos perquè hi ha molta natura i el pots treure a passejar. En una ciutat has de buscar una mascota que s’adapti millor a aquell entorn: gossos petits, gats, hàmsters, periquitos... Així mateix, aquí hi ha moltes patologies que a les grans ciutats no es veuen, i viceversa.
Quines són les malalties més habituals al país?
Per exemple tot allò relacionat amb traumatologia, perquè els gossos van molt per la muntanya: hi ha molts accidents ortopèdics, fractures... També dermatitis solars, per l’alçada, problemes amb la processionària a finals d’hivern, picades d’escurçó a l’estiu...
Què el va portar a fundar un hospital veterinari a Andorra?
La intenció era crear un centre de referència en una zona on mancaven molts serveis per als animals de companyia. I no volíem només donar servei a la població en general, sinó també als veterinaris, perquè els seus clients no s’haguessin de desplaçar a Tolosa o Barcelona per fer una prova diagnòstica o una cirurgia concretes. Vint anys després, aquí seguim.