“Pel que fa al país, la indústria del cinema és inexistent”

Demà al vespre protagonitza una xerrada a la seva parròquia. Què explicarà?

Faré una mica un recorregut sobre la meva carrera, on vaig estudiar i quins passos he seguit per traçar una línia a seguir per qui s’hi vulgui dedicar. Després farem un repàs sobre el llenguatge cinematogràfic i veurem com està el panorama al país. A la sala hi entren unes vuitanta persones, no sé quantes vindran, però jo animo tothom a passar-s’hi.

Què és el llenguatge cinematogràfic?

És tot allò que envolta un metratge i amb el que des de direcció treballem. El llenguatge cinematogràfic és des de la música fins a l’enquadrament de l’escena, passant pel color predominant de l’espai. És tot el que fem servir per explicar una història.

Com és el panorama cinematogràfic al país?

És un panorama pràcticament inexistent, però és normal. En tot el país som 70.000 habitants i hi ha molt poca gent que treballi en això. Encara que és sorprenent que hi hagi una generació per sota meu que arriba amb moltes ganes de fer cinema.

Per tant, viure del cinema aquí és difícil?

Sí. De fet, com que aquí no hi ha indústria, qui treballa d’això viu a fora, normalment a Barcelona, i és que per sort o per desgràcia només estem a tres hores d’una gran capital on hi ha molt món cinematogràfic. El Govern hauria d’estudiar si apostar pel cinema al país seria rendible.

Com seria aquesta aposta?

Jo crec que passaria per donar ajudes a la producció i facilitar que produccions externes vinguin al país a gravar. Atraure produccions de fora vol dir portar riquesa ja que si aquesta gravació dura tres setmanes, la gent que la forma ha de dormir en un hotel, ha de menjar als restaurants del país, compraran a les botigues d’aquí. Seria una manera més de dinamitzar el comerç.

Quins són els principals problemes que es troben els productors internacionals? Sobretot a l’hora de creuar la frontera. El material cinematogràfic és molt car i quan es passa la frontera s’ha de declarar, tot i que l’estiguis llogant i no sigui de la teva propietat. Si llogar el material ja és car, haver de pagar impostos a sobre és excessiu. Són coses que s’han de polir.

Creu que si es trobés una solució a aquests aspectes Andorra seria un destí interessant?

Totalment. Andorra és un país molt petit on treballar és molt senzill i molt còmode. Per exemple, tallar un carrer a Barcelona per a un metratge és car i difícil, fer-ho aquí és molt més senzill. A més, el país té molts atractius naturals i paisatgístics que estan molt bé. Crec que seria molt positiu treballar-hi. Mentrestant, els productors seguiran anant als Pirineus o a l’Aragó.