“Volíem fer una obra oberta a la participació de tothom”

A.T.- Hem plantejat l’adaptació des d’un punt de vista molt realista, de manera que la història connecti amb el temps actual.

G.V.- I alhora és també una història molt divertida, amb molts contrastos entre els personatges, per tal que pugui resultar interessant per a tots els públics.

L’any passat es va fer una lectura dramatitzada del conte. Als qui hi van anar, els aportarà res de nou el muntatge teatral?

A.T.- És clar que sí. El que es va fer l’any passat és molt diferent del que estrenem ara i, a més, tot el muntatge està pensat perquè l’espectador surti amb bones sensacions al final de la funció.

Vol dir que l’obra no és gaire fidel a l’original?

G. V.- Hem mantingut el fil argumental, però en el desenvolupament de la història hem afegit alguns tocs personals.

Com per exemple?

A.T.- Hem intentat sobretot trencar els estereotips clàssics que hi ha al text original, com ara en relació amb els personatges de l’Urgell i l’Ot, que a l’obra es comporten d’una manera molt més propera a com ho faria qualsevol jove d’avui dia.

L’Urgell és el seu personatge?

A.T.- No. El meu personatge és un escrofus, un dels sicaris del malvat Peirot.

Alguns personatges tenen un posat terrífic. Són representatius de l’estètica del muntatge?

G. V.- Sí que hi ha alguns personatges que tenen un aspecte ben estrafolari. Però l’estètica general del muntatge està en la línia del vestuari habitual dels minairons.

El muntatge combina teatre, cant, ombres, titelles... Tots feu una mica de tot?

A.T.- No, perquè som una setantena de persones que sortim a escena en un moment o altre de la funció i cadascú fa el seu paper.

Quina gentada!

G.V.- Doncs amb els tècnics, músics i gent que ha col·laborat en els preparatius sumem unes cent cinquanta persones.

Deu ser complicat moure tanta gent perquè tot estigui a punt?

G. V.- Des d’un bon principi teníem clar que no havíem de tancar les portes a ningú que es volgués sumar a la idea, i és així com hem tingut força col·laboració dels comerços de la Seu, d’institucions, escoles... i totes les aportacions han estat molt importants.

A.T.- Per exemple, els alumnes del Taller Claror ha fet tota la part de teatre immersiu.

Què és el teatre immersiu?

G.V.- Per arribar a la sala, el públic ha de seguir un trajecte on hi ha preparades un seguit d’experiències sensorials que els ajuda a entrar en situació a poc a poc i els fa més fàcil connectar amb l’argument de l’obra.