“Si Sergi Mas podia fer les talles de fusta, jo també”

Sí! En aquesta vida, he fet de tot, però mai he quedat bé a cap lloc (riu). Vaig començar com a ajudant amb el bestiar d’alta muntanya quan només tenia dotze anys. Ara tinc vuitanta-sis anys i continuo al peu del canó. No tinc vertigen i tot el que sé fer no m’ho ha ensenyat ningú, ho he après mirant com altres feien les coses.

D’on va sorgir la seva passió per treballar la fusta?

Tot ve per ajudar. Alguns dies que anava al taller del Sergi Mas, jo em fixava com treballava la fusta, i m’agradava. I em vaig dir que si ell pot fer aquestes talles i figures de fusta, jo també puc fer-les.

I quants anys fa que es dedica a fer de fuster?

Doncs ja fa cinquanta anys que em vaig establir pel meu compte.

Quan es va establir a Andorra?

Va ser després de complir amb el servei (militar). Allí em va anar molt bé saber treballar la fusta perquè vaig poder començar a fer coses petites per caprici o per encàrrec. I en acabar, ja vaig pujar cap a Andorra.

Amb tants anys treballant com a fuster, el deu conèixer molta gent a vostè.

(Somriu) Pràctiament tothom sap qui és el Silvio Llorens. Has de pensar que he treballat, almenys, per al 75% dels andorrans! Abans no érem tants com ara els que fèiem aquesta feina.

El taller sempre l’ha tingut ubicat on es troba ara mateix?

No! Abans d’estar aquí vaig tenir una altra fusteria que estava davant d’on ara hi ha el Pyrénées. Aquella la vam reconstruir dos vegades perquè es va cremar. Després vaig estar una mica més avall, a Cal Peret del Tip, on hi havia una fusteria d’un company d’Escaldes. I fa 40 anys que estic aquí. Aquest espai l’he fet amb l’esforç de la meva feina.

Està especialitzat en algun tipus de fusta concret?

Jo treballo tots els tipus de fusta. Veus (agafa dues caixes fetes a mà per ell mateix i signades a amb el nom al darrere). Cada una està feta d’una fusta diferent.

Ara, està especialitzat amb artesania de la fusta?

Sí, des que em vaig jubilar m’he pogut dedicar a fer el que més m’agrada. Hi ha qui diu que soc un artesà de la fusta (ensenya una targeta que li ha fet un amic on diu això precisament). Jo faig el que m’agrada: escuts, caixetes i talles de Nostra Senyora de Meritxell.

Vostè fa tota la part artesanal, però, com es gestiona el dia a dia de la seva fusteria?

Jo ja no m’encarrego de fer la feina diària. Per portar el dia a dia ja n’hi ha un altre, que també es diu Silvio Llorens. I també (tot girant-se cap a l’oficina que hi ha a la part superior del magatzem) n’hi ha un altre que es diu Ramon. Ells dos són els que tiren endavant el negoci.